Pitu Hernàndez és filòleg i treballa com a professor. Amant
de l’art en general, és un apassionat de la literatura i, en especial, de la
poesia. Tant és així que és el motor de l’organització, a Palafolls, del cicle
de poesia “Paraules prenyades”, que aquest any arriba a la cinquena edició amb
un cartell de luxe amb la participació de poetes del nivell de Perejaume,
Casasses, Cornudella o molts altres.
- A què es dedica professionalment?
A fer classes.
- I què li agrada més de la seva feina?
L'oisme i la capacitat de meravellar-se de certes edats.
- I menys?
Els llibres de text que a base de coloracions, dibuixos, fotografies i
requadres tenen por d'ensenyar un text nu sobre un fons blanc o crema.
- Però la seva afecció, en realitat, és...
Els jocs eufònics i semàntics de vocals i consonants, que
és part de la meva feina.
- Com a persona, com es definiria?
Redefinible. I amb prou atenció cap enfora com per no perdre'm en definicions
cap endins.
- Llibre, pel·lícula i música preferida?
He rellegit i recitat moltes vegades fragments de "La mort i la
primavera", de Mercè Rodoreda. He tornat a veure un munt de cops
"Nouvelle vague", de Godard. I últimament no em canso d'escoltar
Jabier Muguruza.
- L’esport que li agrada més és...
El ciclisme.
- Si tingués poder polític, què seria el primer que canviaria?
L'ús degradador del llenguatge.
- I si fos milionari, en què es gastaria els diners?
A crear una fundació que es dediqués a fer un fons per fer front al déu diner.
- Un fet històric que l’hagi impressionat especialment?
La invasió del ciment i la totxana.
- Quin és el seu heroi o la seva heroïna?
L'home o la dona corrent que fa la seva feina cada dia.
- En una amistat què és el que valora més?
La valoració mútua.
- I en una parella?
També.
- Per què li agrada viure al Maresme?
Potser perquè hi he viscut sempre i veig els turons i el pla com a meus.
- I què hi troba a faltar?
Espais oberts i visió de llunyania.
per Albert Lladó