dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Pressa

Pressa. Va vinga que tinc
pressa. Sempre anem amb presses.

Pressa per creixer i arribar
a l'adolescencia amb ànsies de cremar la llibertat. Una llibertat ofegada per
els deutes, les responsabilitats i les histèries d'una societat fabricada per
grans.

Som esclaus del temps,
torturats amb els segons que manquen per cavar la nostra tomba parellada.

I tú, ara, diràs que tens pressa i marxaràs sense dir res pero no
t'amoïnis col.lega, una vida sencera ens queda per retrobar-nos en el temps.


per Lorena Roman

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris