Cada dia , la Tessa sortia al balcó esperant veure’l, però sempre tancava la finestra al seu darrere amb el rostre ple de tristesa. Cada nit, quan tancava els ulls el dibuixava. L’endemà tornava a obrir la finestra, però res.
Un dia, va aparèixer l’arc de Sant Martí. Però aquell matí la finestra estava tancada.
per Roser Caño