Cada dia , la
Tessa sortia al balcó esperant veure’l, però sempre tancava
la finestra al seu darrere amb el rostre ple de tristesa. Cada nit, quan
tancava els ulls el dibuixava. L’endemà tornava a obrir la finestra, però res.

Un dia, va aparèixer l’arc de Sant Martí. Però aquell matí
la finestra estava tancada.

per Roser Caño