dimecres, 28 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Ramon Texidó

ramon_texido_01p.jpgLa curiositat és un valor afegit si s’entén com l’interés per l’altre. Aquest és el cas de Ramon Texidó, un calellenc apassionat pel periodisme que aprofita l’espai que li cedeix el Setmanari Cafè&Llet, i ara DiariMaresme.com, per aprendre cada dia. Ens ho explica en aquest qüestionari. Sens dubte, nosaltres aprenem d’ell.

ramon_texido_01.jpgLa curiositat és un valor afegit si s’entén com l’interés per l’altre.
Aquest és el cas de Ramon Texidó, un calellenc apassionat pel
periodisme que aprofita l’espai que li cedeix el Setmanari
Cafè&Llet, i ara DiariMaresme.com, per aprendre cada dia. Ens ho
explica en aquest qüestionari. Sens dubte, nosaltres aprenem d’ell.

A què es dedica professionalment?
Em dedico al Periodisme i també tinc una feina de
despatx.

I què li agrada més de la seva feina?
Del Periodisme, sens dubte, el gran aprenentatge que
m’aporta. La professió em permet conèixer de ben a prop a persones molt
interessants i diverses. No és imprescindible que hagin destacat en un
determinat camp professional. Hi ha moltes persones anònimes que penso que
haurien de sortir a la llum pública en benefici de tots.
Tothom pot aportar el seu element diferencial. Per exemple, fa poques
setmanes vaig entrevistar a una calellenca que acaba de fer 108
anys!!! És un plaer poder apropar-te a personatges tan entranyables i dels que
sempre s’aprèn alguna cosa nova. El Periodisme, més que una professió, és també
una escola oberta als coneixements. La necessitat de transportar la informació
al teu públic, t’obliga a aprofundir en moltes disciplines diverses i, per
tant, aprens.

I menys?
No disposar del suficient temps per poder assolir el
gran allau d’informació interessant que tenim al nostre abast. Has de
seleccionar i, a vegades, deixar en el tinter algun tema que t’agradaria
desenvolupar però que requereix molt més temps del que en pots disposar.

Però la seva afecció, en realitat, és…
Sens dubte la música, com a cantautor. Ara fa alguns
temps que no composo cançons però és una afecció que sempre m’ha
agradat molt. De fet, vaig formar part d’un grup de pop-rock a Calella i va ser
una experiència molt positiva. M’agrada bastant la música que es fa
en català i hi ha una sèrie de grups i solistes que
m’entusiasmen especialment, com ara Gossos, Antònia Font, Gerard
Quintana,… M’interessen gairebé tots els grups de casa nostra.

Com a persona, com es definiria?
Barrejaré una mica els defectes amb les virtuts. Crec que
soc honest, tossut, persistent, impacient, independent,
treballador, afectuós, cívic, fidel, discret,
optimista, …

Llibre, pel·lícula i música preferida?
Com a novel·la històrica, "Els pilars de la
terra" de Ken Follet. Com assaig, hi ha un llibre que en el seu moment em
va agradar molt i se diu "Les teves zones errònies" de
Wayne W. Dyer. Es tracta d’un llibre d’autoajuda que probablement ha
estat superat per altres posteriors, però que en el seu moment va donar el
cop. La millor pel·lícula, aprofitant les dates nadalenques, per a mi és
"Què bonic és viure" de Frank Capra. Un món massa seriós,
requereix una mica més d’ingenuïtat. Respecte la música, una mica el mateix. El
meu "campament base" és sens dubte els Beatles, però la música, en el
sentit més ample, m’agrada moltíssim sigui de qui sigui. No m’imagino un món
sense notes musicals.

L’esport que li agrada més és…
L’Atletisme m’encanta. Vaig ser practicant i això no
s’oblida. És curiós com sense proposar-t’ho, acabes millorant dia a
dia les teves pròpies marques, de les que te’n sents molt orgullós. Una de
les altres curiositats, és que malgrat tractar-se d’un esport molt
individualista, sovint crea una complicitat molt sana entre els seus
practicants. És un esport apassionant!

Si tingués poder polític, què seria el primer que
canviaria?

Hi ha molta feina a fer respecte la desafecció
ciutadana. Actualment, els pactes post-electorals són pactes legals
però s’hauria de canviar la llei per a respectar la voluntat majoritària
de la ciutadania. Penso que aquest és un dels puntals del
desinterès creixent de la ciutadania en el propi sistema democràtic, juntament
amb els casos de corrupció sobre els que augmentaria les mides de control per a
evitar-los.

I si fos milionari, en què es gastaria els diners?
Sens dubte els invertiria en el món de la comunicació. Hi
ha tanta feina a fer! Un altre somni que no deixaria escapar seria editar un
disc amb les meves cançons, sense importar-me especialment l’èxit comercial que
pogués assolir. També treballaria la vessant solidària. Penso que les
persones que tenen riquesa tenen l’opció personal i l’obligació moral d’ajudar
a la resta de ciutadans.

Un fet històric que l’hagi impressionat especialment?
Quan jo tenia uns 9 anys, vaig veure un documental a
la televisió que explicava els fets històrics de les bombes sobre Hiroshima i
Nagasaki. Em vaig quedar tan impressionat que aquella mateixa nit, en somnis,
el nen Ramon desitjava "evitar" que pogués passar aquell fet
tan terrible. Santa innocència! Em vaig despertar a la porta del carrer de
casa. M’havia aixecat somnàmbul del llit per mirar d’aturar – dins
del meu somni – l’espantós bombardeig. Ja us podeu imaginar l’ensurt que
van tenir els meus pares quan, a les 3 de la matinada, el vaig trucar al timbre
des de fora de casa. Però com la vida sempre té dues cares, també recordo
un altre fet històric que em va impressionar, en aquest cas d’una
manera molt agradable: les Olimpíades de Barcelona ’92. No oblidaré
mai aquella gran trobada mundial. Vaig viure plenament els diferents
esdeveniments esportius i, de tant en tant, m’havia de pessigar per saber
si em trobava de nou dins d’un somni, en aquest cas meravellós.

Qui és el seu heroi o la seva heroïna?
A mi sempre m’ha impactat el personatge històric de
Jesús. Independentment de l’aspecte religiós, em costa entendre com
ha pogut transcendir més de 2.000 anys amb la força que ho ha fet. Un
autèntic misteri.

En una amistat què és el que valora més?
Més que la sinceritat, penso que un amic és aquell
que tens al teu costat en els moments difícils. En aquest sentit, és fàcil
saber qui és un amic en el sentit ample del terme. Això no vol dir que no
puguem tenir altres amics a un nivell més superficial. També està bé tenir-ne,
però el que considerem amics de l’ànima, pocs però bons, molt bons.

I en una parella?
Penso que el més important és el recolzament mutu i
sempre amor, molt d’amor. Amb confiança mútua i el millor afecte, una
parella funciona.

Per què li agrada viure al Maresme?
Soc nascut a Barcelona. Em vaig traslladar a Calella
perquè vaig conèixer la meva esposa a la ciutat després de molts anys pujant i
baixant en tren per motius professionals. Òbviament hi ha moltes coses
boniques al Maresme. Per començar, ja ho diu la pròpia paraula que nomena la
nostra comarca: MAR-esme. El Maresme viu en la seva façana litoral i
per tant viu de cara al mar. Per altra banda, al contrari del que passa a
Barcelona, la vida és molt de proximitat. A més, en moltes de les poblacions
maresmenques tot està al teu abast i pots accedir a gairebé tots els recursos a
peu o en bicicleta.

I què hi troba a faltar?
Sense oblidar el recurrent tema de la manca
d’infrastructures, penso que som una de les comarques oblidades històricament
per les administracions. Mai no ho he entès. Però crec que hi ha un patrimoni
molt important que cal aprofitar i potenciar. Convindria que hi hagués una
certa consciència i orgull de pertànyer al Maresme. La nostra comarca és extraordinària,
té un teixit associatiu fantàstic i un capital humà impressionant.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris