Després d’exposar en l’anterior article els avenços de la robòtica, ara pertoca discutir-ne l’ètica o, per dir-ho així, la roboètica, allò que la societat haurà de debatre i resoldre pel que fa als usos i límits dels robots (què els permetrem i prohibirem). Jo em pregunto si en aquest tema no caurem un cop més en la nefasta polèmica ideològica que ja està fent perillar el futur de la biotecnologia (des de la manipulació genètica a la reproducció assistida, passant per l’ús de cèl·lules mare o els trasplantaments).
La ideologia va ser la pesta del segle xx: ho va contaminat tot. I al xxi potser també. Líders d’opinió i polítics, per treure’n profit s’apoderen de tota novetat científica o tecnològica per utilitzar-les com armes de combat ideològic. I així és com s’ha tornat impossible discutir serenament sobre aquelles qüestions. (Aclareixo que, per mi, debatre vol dir primer de tot escoltar i parlar; segon, no santificar els principis, i tercer discutir amb dades fiables a la mà i arguments sòlids al cap.)
Ara: potser la robòtica esquivarà el debat ideològic; en part perquè no afecta els punts sensibles de la vida i la mort, i en part perquè els majors avenços ens arriben d’Orient. I els orientals no pateixen l’escissió ideològica d’aquí, i tenen una actitud amistosa amb els robots (diferent dels occidentals).
Però la robòtica tanmateix plantejarà qüestions ètiques. Per esmentar-ne només dues: segurament en el futur es fabricaran vehicles, joguines sexuals, ATSs i soldats autodirigits (si no n’hi ha ja). Ara bé, (1) ¿s’haurien de prohibir robots sexuals d’aparença infantil?; i (2) ¿qui hauria d’assumir la responsabilitat per accidents de cotxes-robot, d’ATS-robot, etc.: el fabricant, l’usuari o... el mateix robot de quarta generació que pensa, aprèn, decideix i actua de forma autònoma?
per Miquel Costa