Salvem Can Fabregas

Davant de la presentació d’una gran actuació urbanística per fer venir una superfície comercial com El Corte Inglés ( ECI ) a Mataró, aporto  les següents reflexions, per si poden servir per a un diàleg raonat entre ciutadans i la nostra administració local.



1.  La locomotora és una fal·làcia, és una piconadora.

  • Seria una competència desigual per al comerç local i moltes botigues haurien de tancar.   A tots els països on ha aparegut  una gran multinacional, quan  aquesta ha volgut, ha plantejat sistemes comercials legals per eliminar a qui els ha semblat necessari amb polítiques de preus de dumping per després imposar la seva llei de semimonopoli. Mataró  perdria 1000 llocs de treball de persones emprenedores amb la seva botiga, que serien substituïts per 1000 llocs de treball nous de submisos milieuristes cobradors en els caixers del ECI. Mala política social per a la promoció de les iniciatives dels ciutadans.
  • Fa temps, quan l’obrer s’havia de defensar-se del gran patró comptava amb el sindicat. Quan el petit comerç es troba amb l’escomesa d’una multinacional, qui l’hauria defensar és l’Ajuntament. Però resulta que, aquí, es vol posar l’estora a la mida del ECI .
  • L’Ajuntament és conscient del mal que causarà al petit comerç que manté viu el centre de Mataró i per això ofereix millores i compensacions als comerciants i ECI ho pagarà. Se’ls  ha dit que “ECI igualment vindrà i si us hi oposeu no tindreu ni aquestes compensacions”, frase pronunciada pels dirigents de la Unió de Botiguers en preguntar-los per què no es queixen.
  • Si ara ECI té tanta força que per via d’urgència es vol fer aprovar una reforma urbanística a la seva mida, més endavant ves a saber què pot fer aprovar a favor dels seus interessos coincidents o no amb els de la ciutat.

2. A la ciutat no hi ha cap necessitat ni demanda d’un equipament d’aquest tipus

  • Per la gent de Mataró hi ha prou oferta de petit comerç i de grans superfícies comptant l’Alcampo i el Carrefour ( que paga els seus impostos a Cabrera).
  • Ni associacions de veïns ni de comerciants, prou amatents a recollir i difondre de les necessitats i aspiracions dels ciutadans, han detectat mai cap demanda en aquest sentit. Al contrari, mostren en general el seu rebuig al projecte de ECI.

3. A la ciutat hi ha demanda de serveis i d’espais verds al centre i en el futur encara n’hi haurà més.

  • La ciutat necessita esponjament. Caldria salvaguardar els espais susceptibles de possibilitar-lo.   Com més compacta sigui la ciutat, més agraït serà un pulmó verd i uns serveis en llocs espaiosos.  
  • Cal preservar i planificar els espais compresos en  el circuit de les rondes. Amb un mínim de manteniment podem esperar temps econòmicament millors per ubicar-hi el que la ciutadania demani, com es va fer amb l’actual Parc Central, del qual ens sentim orgullosos.

4. Problemes de trànsit

  • És inconcebible que algú que treballi a Pumsa o a l’Ajuntament desconegui els embussos que es produeixen per anar a l’Alcampo i al Carrefour. Les reformes dels accessos per reduir-los no han resolt encara el problema. Amb ECI al centre el col·lapse és segur. Des d’Urbanisme  es menysvalora  aquest problema per no entorpir el projecte de ECI
  • Les rondes Alfons XII i d’en Prim i el Camí del Mig i carrer Biada són ja vies amb circulació suficientment alta, però resolen bé la seva funció. Amb L’ECI això serà impossible.

5. Respecte per al Pla General i per als acords del Patrimoni

  • Fa massa temps que s’urbanitza totalment al marge del que diu el Pla General. A base de “reparcel·lacions”, de “requalificacions”, de “canvis d’ús”, ... es van posant “pedaços”. No es parteix d’una definició clara de quina ciutat volem a llarg termini i s’actua a corre-cuita i, alguna vegada, al so del que marca una gran potència econòmica.
  • Fa quatre dies cap  grup polític parlava d’enderrocar can Fàbregas. Sempre han citat aquest espai com a lloc a conservar. I el que és més més, l’últim llibre promogut per el mateix ajuntament l’any passat sobre Mataró, remarca l’edifici amb la xemeneia com elements a preservar. Ara, en canvi, tot són presses per presentar un projecte, treure a concurs una adjudicació a través de PUMSA i fer-ne l’adjudicació definitiva abans de les eleccions. No està bé ser mal pensat, però és que te les posen totes en un costat !
  • El seu valor artístic, històric o patrimonial va ser determinat  per uns respectables senyors que diuen que hi entenen. Per mi es mantenen aquests valors, perquè si quan ningú els va pressionar, ni hi havia cap sospita de suborn, pressió honorífica, econòmica o política, van decidir lliurement incorporar can Fàbregas a la llista d’edificis catalogats, per mi està ben catalogat. 
  • És vergonyós i trist que ara, en votació secreta,  a aquests respectables senyors se’ls faci fer endarrere dels acords i valoracions  lliurement presos en el seu dia. I que després facin caps i mànigues per justificar el canvi de la A a l’H.
  • Diuen que el venerable Oriol Bohigas, especialista en el tema, els va il·luminar. Però jo vaig entendre que qui va venir era l’encarregat del projecte de ECI i no el venerable arquitecte amb art i part. No és correcte fer defensar una opció pel beneficiari de la mateixa. Per tant, els seus savis consells  i punts de vista potser no eren savis sinó interessats.

Conclusions

  • El projecte no està pensat per satisfer unes demandes de la població.   Tothom creu que es planteja perquè ho demana una gran superfície. Els eixos comercials existents satisfan les necessitats de la ciutat i de la comarca.
  • En els meus sondejos personals i limitats, he detectat ningú volia l’enderrocament de can Fàbregas sinó la conservació de tot l’espai.   Si volem una ciutat sostenible, compacta i amb futur, la reserva de serveis i espais verds al centre són i seran imprescindibles.
  • Una actuació com aquesta, que modifica una part important del centre de la ciutat, no hauria de venir acompanyada de presses,  anormalitats, sospites ni de pressions. Abans caldria obrir-la a l’opinió pública amb debats tranquils i seriosos,  però després de les eleccions.  Cal  un nou Pla General per definir quina ciutat hem de deixar als nostres fills i néts i no una discussió a trossets a remolc d’oportunitats i d’oportunistes.
  • Penso que, per a tranquil·litat de tothom, caldria fer un estudi independent que avalués aquests aspectes comercials i de trànsit essencials per la ciutat.     Si el tripartit d’esquerres del govern de Mataró fomenta el canvi de qualificació del patrimoni en benefici d’una multinacional, quins partits garantiran la zona de les Cinc Sènies quan un grup prou important prometi “l’oro i el moro” per a la seva requalificació?

Xavier Manté Bartra
Plataforma Salvem can Fàbregas

← Torna a l’hemeroteca