dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Sant Jordi 07

Per Sant Jordi, Diari Maresme ha volgut fer un especial
recomanant quatre llibres, entre tota l'oferta que aques dia podem
trobar a les llibreries. Us parlem de "Elegia" (Philip Roth), "Vinieron
como golondrinas" (W. Maxwell), "Deu raons (possibles) de la tristesa
del pensament" (George Steiner) i "El Mal" (Paul Ricoeur).

 

FICCIÓ CATALÀ

elegia_roth

Elegia
Philip Roth
La Magrana
125 Pàg.

Que
Philip Roth és un dels millors escriptors vius més importants s'explica no
només per la seva premiada trajectòria, sinó també per la capacitat de seguir
narrant sense perdre gens del que l’ha fet gran i per anar incorporant
l'experiència, que no tots saben canalitzar, a una visió de la realitat que en
aquesta novel·la ens oferix una mirada sobre la mort. D'aquesta manera, sense
embuts, Roth ens exhorta des d'un principi citant a Keats, anunciant el sentit
de la novel·la, on tan solament pensar és estar ple de tristesa

I efectivament, ens trobem davant una
història el protagonista de la qual ens és presentat en el seu soterrament, a
partir d'on s'anirà desvetllant la seva vida en constant enfrontament amb la malaltia
i l'oblit. Des de la seva infància quan és operat per una hernia fins al final
passant per múltiples operacions de tot tipus, peritonitis, cor…

‘Everyman’, el títol original en anglès ens adverteix que estem davant
la història de qualsevol, però també ens adverteix amb una altra de les seves
accepcions que estem davant una obra de caràcter moral el protagonista del qual
representa la humanitat.   D'aquesta
forma, Roth construeix un personatge marcadament existencialista que s'enfronta
a la mort en plena consciència de la seva solitud. Aquí és on crec que radica
la força de l'obra, al posar de manifest la responsabilitat que tenim envers
nosaltres mateixos al construir-nos. Així, aquest “home qualsevol” va formant
la seva identitat en contrast amb tot el que es retreu no haver estat, artista,
un bon pare, un bon marit… i amb l'aparent consol del la relació que manté
amb la seva filla Nancy, i, no obstant això ell, segueix estant sol, com
qualsevol personatge de qualsevol obra de Sartre o Camus. Tot i així, encara
que el personatge estigui molt ben fet, crec que li han faltat algunes pàgines
fins a poder dur-lo a l'extrem, ja que em vaig quedar amb la necessitat de
saber més sobre el per què de la seva solitud. No troba consol ni en la
família, ni en la seva professió, ni en la religió que no professa, però les
respostes queden curtes. Possiblement, perquè si fossin més especifiques ja no
serien la història de qualsevol home.

 

FICCIÓ CASTELLÀ

vinieron_como_golondrinas

Vinieron como golondrinas
William Maxwell
Libros del asteroide
203 Pàg.

Un altre dels
encerts de Libros del Asteroide ha estat l'edició
d'aquesta joia de la literatura que, encara que sol ser considerada una obra
menor, conté tot allò que fa d'una novel·la un clàssic. El fet que el seu
autor, William Maxwell, hagi estat un dels millors
editors nortamericans ha eclipsat una producció
que, d'altra banda, no té res a envejar a la prosa realista i directa de contemporanis de Maxwell com FaulknerHemingway. Com indica Edmundo
Paz Soldán a la introducció, com quasi totes les novel·les de
l'autor d'Illinois, Vinieron
como golondrinas versa sobre fets autobiogràfics.
Als deu anys, Maxwell va perdre la seva mare per la febre espanyola i aquest
llibre va sobre la mort als ulls d'un nen i als dels membres de la seva família, configurant un món on l'amor i el compromís
juguen un paper determinant en la formació d'un mateix dins de l'estructura
familiar on cada rol és vital per aquesta formació, i és, precisament, en la
manca d'un d'aquests membres com es vertebra la proposta de Maxwell.

 

NO FICCIÓ CATALÀ 

deu_raons

Deu raons (possibles) de la tristesa del pensament
George Steiner
Arcadia
69 Pàg.

“Aquesta és la tristesa inseparable de tota
vida finita, però que mai esdevé real, sinó que només serveix per a l’etern
plaer de la superació. D’aquí ve aquest vel de melangia que s’estén pel damunt
de la natura sencera, la melanconia profunda i indestructible de tota vida. Tan
sols a la personalitat hi ha vida; i tota personalitat reposa sobre un fons
obscur que certament  també ha de ser el
fonament del coneixement.”

(F.W.J. Schelling, Sobre l’essència de la
llibertat humana, 1809)

És d’aquesta manera com Steiner enceta tota
una reflexió sobre l’home a llarg de deu capítols ón el pensament, i
concretament la tristesa associada al coneixement, és el centre del seu
discurs, incidint en la finitat de l’home i la infinitat del pensament; el
solipsisme; subjectivitat… . Per que, com diu Steiner, el mestratge del
pensament, la curiosa celeritat del pensament, exalta l’home sobre tots els
altres éssers vius. El fa, però, estrany a si mateix i davant l’enormitat del
món.

 

NO FICCIÓ CASTELLÀ

el_mal

El Mal
Paul Ricoeur
Amorrortu
69 Pàg.

"Crec que
aquesta harmonia no val el que les llàgrimes d'un nen; d'aquella petita
víctima, que es copejava el pit i cridava al <> des d'un racó infecte. No
ho val perquè aquestes llàgrimes no han estat rescatades mai. Mentre que sigui
així no podrà ser qüestió d'harmonia."

(Fedor
Dostoyevski, Els Germans Karamazov)

Així patentava Dostoyevski el problema de la
relació entre l'existència del mal i l'existència de Déu. D'aquesta manera, per
als epicuris, donada la maldat que hi ha en el
món, Déu és dolent o és impotent o ambdues coses alhora. Per tant, un Déu
infinitament bo és lògicament impossible. Així, dins d'aquestes reflexions, la
proposta de Ricoeur, ens exhorta a tot un anàlisi sobre el problema de la teodicea, on
examina, minuciosament, tots els punts que hi incideixen (morals, filosòfics, religiosos, polítics…), i ho fa no exclusivament des de la religió sinó també apel·lant
a la nostre societat secularitzada. La obra de RicoeurKaramazov, on Dostoyevski
dona una possible resposta, al final de
novel·la, al problema del mal.
és altament recomanable juntament amb la lectura de Els Germans.

per Diego Giménez

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris