FICCIÓ CATALÀ
Elegia
Philip Roth
La Magrana
125 Pàg.
Que Philip Roth és un dels millors escriptors vius més importants s'explica no només per la seva premiada trajectòria, sinó també per la capacitat de seguir narrant sense perdre gens del que l’ha fet gran i per anar incorporant l'experiència, que no tots saben canalitzar, a una visió de la realitat que en aquesta novel·la ens oferix una mirada sobre la mort. D'aquesta manera, sense embuts, Roth ens exhorta des d'un principi citant a Keats, anunciant el sentit de la novel·la, on tan solament pensar és estar ple de tristesa...
I efectivament, ens trobem davant una història el protagonista de la qual ens és presentat en el seu soterrament, a partir d'on s'anirà desvetllant la seva vida en constant enfrontament amb la malaltia i l'oblit. Des de la seva infància quan és operat per una hernia fins al final passant per múltiples operacions de tot tipus, peritonitis, cor...
‘Everyman’, el títol original en anglès ens adverteix que estem davant la història de qualsevol, però també ens adverteix amb una altra de les seves accepcions que estem davant una obra de caràcter moral el protagonista del qual representa la humanitat. D'aquesta forma, Roth construeix un personatge marcadament existencialista que s'enfronta a la mort en plena consciència de la seva solitud. Aquí és on crec que radica la força de l'obra, al posar de manifest la responsabilitat que tenim envers nosaltres mateixos al construir-nos. Així, aquest “home qualsevol” va formant la seva identitat en contrast amb tot el que es retreu no haver estat, artista, un bon pare, un bon marit... i amb l'aparent consol del la relació que manté amb la seva filla Nancy, i, no obstant això ell, segueix estant sol, com qualsevol personatge de qualsevol obra de Sartre o Camus. Tot i així, encara que el personatge estigui molt ben fet, crec que li han faltat algunes pàgines fins a poder dur-lo a l'extrem, ja que em vaig quedar amb la necessitat de saber més sobre el per què de la seva solitud. No troba consol ni en la família, ni en la seva professió, ni en la religió que no professa, però les respostes queden curtes. Possiblement, perquè si fossin més especifiques ja no serien la història de qualsevol home.
FICCIÓ CASTELLÀ
Vinieron como golondrinas
William Maxwell
Libros del asteroide
203 Pàg.
Un altre dels encerts de Libros del Asteroide ha estat l'edició d'aquesta joia de la literatura que, encara que sol ser considerada una obra menor, conté tot allò que fa d'una novel·la un clàssic. El fet que el seu autor, William Maxwell, hagi estat un dels millors editors nortamericans ha eclipsat una producció que, d'altra banda, no té res a envejar a la prosa realista i directa de contemporanis de Maxwell com FaulknerHemingway. Com indica Edmundo Paz Soldán a la introducció, com quasi totes les novel·les de l'autor d'Illinois, Vinieron como golondrinas versa sobre fets autobiogràfics. Als deu anys, Maxwell va perdre la seva mare per la febre espanyola i aquest llibre va sobre la mort als ulls d'un nen i als dels membres de la seva família, configurant un món on l'amor i el compromís juguen un paper determinant en la formació d'un mateix dins de l'estructura familiar on cada rol és vital per aquesta formació, i és, precisament, en la manca d'un d'aquests membres com es vertebra la proposta de Maxwell.
NO FICCIÓ CATALÀ
Deu raons (possibles) de la tristesa del pensament
George Steiner
Arcadia
69 Pàg.
“Aquesta és la tristesa inseparable de tota vida finita, però que mai esdevé real, sinó que només serveix per a l’etern plaer de la superació. D’aquí ve aquest vel de melangia que s’estén pel damunt de la natura sencera, la melanconia profunda i indestructible de tota vida. Tan sols a la personalitat hi ha vida; i tota personalitat reposa sobre un fons obscur que certament també ha de ser el fonament del coneixement.”
(F.W.J. Schelling, Sobre l’essència de la llibertat humana, 1809)
És d’aquesta manera com Steiner enceta tota una reflexió sobre l’home a llarg de deu capítols ón el pensament, i concretament la tristesa associada al coneixement, és el centre del seu discurs, incidint en la finitat de l’home i la infinitat del pensament; el solipsisme; subjectivitat... . Per que, com diu Steiner, el mestratge del pensament, la curiosa celeritat del pensament, exalta l’home sobre tots els altres éssers vius. El fa, però, estrany a si mateix i davant l’enormitat del món.
NO FICCIÓ CASTELLÀ
El Mal
Paul Ricoeur
Amorrortu
69 Pàg.
"Crec que aquesta harmonia no val el que les llàgrimes d'un nen; d'aquella petita víctima, que es copejava el pit i cridava al <> des d'un racó infecte. No ho val perquè aquestes llàgrimes no han estat rescatades mai. Mentre que sigui així no podrà ser qüestió d'harmonia."
(Fedor Dostoyevski, Els Germans Karamazov)
Així patentava Dostoyevski el problema de la relació entre l'existència del mal i l'existència de Déu. D'aquesta manera, per als epicuris, donada la maldat que hi ha en el món, Déu és dolent o és impotent o ambdues coses alhora. Per tant, un Déu infinitament bo és lògicament impossible. Així, dins d'aquestes reflexions, la proposta de Ricoeur, ens exhorta a tot un anàlisi sobre el problema de la teodicea, on examina, minuciosament, tots els punts que hi incideixen (morals, filosòfics, religiosos, polítics...), i ho fa no exclusivament des de la religió sinó també apel·lant a la nostre societat secularitzada. La obra de RicoeurKaramazov, on Dostoyevski dona una possible resposta, al final de novel·la, al problema del mal. és altament recomanable juntament amb la lectura de Els Germans.
per Diego Giménez