Sis a traició?

En aquests moments “d’explosió del debat”, l’únic tipus d’explosió que és acceptada i és desitjada en Democràcia, destaca un article molt brillant d’Óscar López-Fontseca publicat a “El Confidencial” el mateix dia 30 de desembre, del qual us farè un resum incorporant una reflexió pròpia.

López-Foseca introdueix al matemàtic nord-americà John F. Nash al mig del frustrat diàleg del govern amb la banda terrorista. Nash és més conegut per la pel·lícula “Una Mente Maravillosa”, basada en la seva vida. Pels seus estudis del “Punt d’Equilibri en la Teoria dels Jocs”, va obtenir un Premi Nobel.

Aquesta teoria també anomenada “Teoria de les Decisions Interactives” és l’estudi del comportament estratègic quan dos o més individus interactuen i cada decisió individual és el resultat del que ell o ella espera que els altres facin.

Els estudis de Nash són de molta utilitat a l’economia i la política: llei d’oferta i demanda, negociacions...: “Si algú trenca el pacte i ho fa unilateralment, perd respecte a la situació de quedar dins del pacte.”.

Sembla que la negociació va patir un moment d’inflexió a partir del qual la “confiança” generada durant els contactes va anar minvant.

Aquesta apreciació, crec que va ser percebuda per la majoria dels ciutadans i no ciutadans tot i no seguir de prop “l’intríngulis” polític o judicial, ja que estem en les nostres diferents tasques al voltant de l’engreixament del PIB nacional, segons és la divisió social del treball. La falta d’una demanda de perdó per part dels que han assassinat, el revifament de la “kale borroka”, les notícies d’extorsions a empresaris, les insofribles actituds desafiants de presoners dins la cabina dels acusats... presagiaven el pitjor. Desprès del robatori d’armes, tot semblava lliscar perillosament cap a la pitjor opció del model de Nash anomenat “Dilema del Presoner” molt conegut per la part final del concurs “Sis a Traïció” (és el cas en que una de les parts pot trair l’altra perquè creu que obtindrà majors beneficis) i...és va produir la traició de la forma brutal i tràgica que tots coneixem i...s’acava el concurs?...doncs no!. Tot i produir-se a porta tancada, la finalíssima la juguem tots els ciutadans.

No sabem què han guanyat els que han trencat d’aquesta manera el joc, però sí sabem que a mans dels demòcrates està convertir aquesta aparent i estúpida victòria de “Sis a Traició” en una sonora derrota.

Això és el que esperem dels nostres representants democràtics. 

Un pensament molt càlid a la memòria del homes i treballadors equatorians, ciutadans a títol pòstum, les seves famílies i amics. Tot el reconeixement també al poble de Madrid per la forma  en que ha anat encaixant tantes agressions, donant sempre una rèplica civilitzada.

per José Jesús Almuedo



← Torna a l’hemeroteca