dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Sis a traició?

En aquests moments “d’explosió del debat”,
l’únic tipus d’explosió que és acceptada i és desitjada en Democràcia, destaca
un article molt brillant d’Óscar López-Fontseca publicat a “El Confidencial” el
mateix dia 30 de desembre, del qual us farè un resum incorporant una reflexió pròpia.

López-Foseca introdueix al matemàtic nord-americà
John F. Nash al mig del frustrat diàleg del govern amb la banda terrorista. Nash
és més conegut per la pel·lícula “Una Mente Maravillosa”, basada en la seva
vida. Pels seus estudis del “Punt d’Equilibri en la Teoria dels Jocs”, va obtenir
un Premi Nobel.

Aquesta teoria també anomenada “Teoria de les Decisions
Interactives” és l’estudi del comportament estratègic quan dos o més individus
interactuen i cada decisió individual és el resultat del que ell o ella espera
que els altres facin.

Els estudis de Nash són de molta utilitat a l’economia
i la política: llei d’oferta i demanda, negociacions…: “Si algú trenca el
pacte i ho fa unilateralment, perd respecte a la situació de quedar dins del
pacte.”.

Sembla que la negociació va patir un moment d’inflexió
a partir del qual la “confiança” generada durant els contactes va anar minvant.

Aquesta apreciació, crec que va ser percebuda
per la majoria dels ciutadans i no ciutadans tot i no seguir de prop “l’intríngulis”
polític o judicial, ja que estem en les nostres diferents tasques al voltant de
l’engreixament del PIB nacional, segons és la divisió social del treball. La
falta d’una demanda de perdó per part dels que han assassinat, el revifament de
la “kale borroka”, les notícies d’extorsions a empresaris, les insofribles actituds
desafiants de presoners dins la cabina dels acusats… presagiaven el pitjor. Desprès
del robatori d’armes, tot semblava lliscar perillosament cap a la pitjor opció
del model de Nash anomenat “Dilema del Presoner” molt conegut per la part final
del concurs “Sis a Traïció” (és el cas en que una de les parts pot trair l’altra
perquè creu que obtindrà majors beneficis) i…és va produir la traició de la
forma brutal i tràgica que tots coneixem i…s’acava el concurs?…doncs no!.
Tot i produir-se a porta tancada, la finalíssima la juguem tots els ciutadans.

No sabem què han guanyat els que han trencat d’aquesta
manera el joc, però sí sabem que a mans dels demòcrates està convertir aquesta
aparent i estúpida victòria de “Sis a Traició” en una sonora derrota.

Això és el que esperem dels nostres
representants democràtics. 

Un pensament molt càlid a la memòria del homes
i treballadors equatorians, ciutadans a títol pòstum, les seves famílies i
amics. Tot el reconeixement també al poble de Madrid per la forma  en que ha anat encaixant tantes agressions,
donant sempre una rèplica civilitzada.


per José Jesús Almuedo

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris