Sol

Gregori era un home de costums. Acostumava a dutxar-se pels matins; anava, per costum, al gimnàs dimarts i dijous.

- No acostumo – responia, quan algú li oferia una copa.

- Acostuma’t a recollir les teves coses -li recordava al seu fill.

- T’acostumaràs - li deia la seva esposa quan li van canviar al torn de nit.

Fins i tot, gaudia llegint literatura costumista acomodat a la butaca de costum.

Per això s’ha espantat tant aquest matí quan ha començat a girar la cullereta del cafè en el sentit contrari a l'acostumat.

Primer, tímidament; després, amb una decisió inquietant.

A l'interior de Gregori -fa por pensar-ho- s’amaga tot un revolucionari.

 

En fi.

per Aster Navas | traducció: Judith Ramentol



← Torna a l’hemeroteca