dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Solstici d’estiu

Al jardí del costat, les gardènies es
van obrir amb la llum del sol. Em vaig llevar amb una pesantó al cos. De cop,
no em podia moure, estava ancorada a terra. Vaig sentir-me presa dins una manta
vermella. Davant meu, hi havia una poma gegant. Del  mirall va sorgir una silueta d’home que se
m’anava menjant, i jo sentia dolor a la pell. 
Només va deixar el cor.  L’endemà
em vaig mirar al mirall, jo continuava essent la mateixa.


per Roser Caño

 

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris