dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

The Simpsons

Si, si, si per fi arriba la pel·lícula de la família més famosa de la
televisió. Hem hagut d’esperar vint anys i dinou temporades per veure el salt a
la gran pantalla però el resultat és més que satisfactori. La por que tenia en
principi és que al fer un llargmetratge es perdés tota la seva ironia i s’anés
apagant a mida que passessin els minuts. Però no és així, veurem un Homer en
estat pur, més Homer que mai amb un seguit de gags per minut que espanta. Crec
que els seguidors més frikis de la sèrie, en els quals m’incloc, i els que no
ho són tant s’ho passaran d’allò més bé. Ja des de la presentació de la 20th
Century Fox, on apareix el primer gag, fins als títols de crèdit finals no
parareu de riure.

Veurem com en Homer la pífia majestuosament. El matrimoni amb la Marge passarà per una gran
crisi. En Bart coneixerà millor els Flanders fins al punt de preferir com a
pare en Ned que en Homer. La Lisa
trobarà el seu amor ideal en un noi irlandès i per últim la Maggie ens depararà una
sorpresa final als títols de crèdit. A la pel·lícula apareixen tots els
personatges que han aparegut a la sèrie, encara que sigui fent una aparició
fugaç. També apareixeran personatges nous, destacables el president dels USA i boníssim
el personatge del porc.

Vint anys en antena ininterromputs són molts anys, tenint en compte
que Antena 3 repeteix els capítols començant de nou quan arriben al final. Veus
un dels capítols, que ja has vist com 50 vegades, i segueixes rient com el
primer dia tot i sabent el que passarà. Ningú ha pogut desbancar-los, molts han
estat els intents per fer-ho des de les copies descarades de Padre de Familia o Padre made in USA a altres que han intentat superar la seva
rebel·lia com South Park. El
resultat ja el coneixem tots: tenim Simpsons per molts anys, sembla que la
sèrie sense apartar-se’n dels seus principis està en constant evolució i això
fa que estigui més fresca que mai. En Homer té alguna cosa que el fa especial,
tot i ser molt desastre i desesperant a la vegada te l’acabes apreciant i ja
forma part de les nostres vides. Ara no m’imaginaria una joventut sense els
Simpsons, no se us fa difícil de concebre?


per Isaac Corberó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris