dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Vet aquí que…

Hola! Em dic Raül Moreno
Supervia i fa deu anys que aprenc el noble art de la interpretació dalt dels  escenaris. Val a dir que crèixer en un entorn
familiar ple d’artistes ha sigut la meva escola -no la única però sí la millor.
A la familia existeix un precedent  que
glorifica el nostre cognom artístic: la mezzo-soprano catalana Conxita Supervia.  Va actuar als teatres més importants de tot
món i va  aconseguir grans èxits amb
òperes com el barber de Sevilla o Carmen de Bizet.  Estimada Conxita, escolta’ns des del més
enllà: “ la llavor que vas plantar la reguem puntualment;  primavera, ¡mírala!, fes-la bella
eternament.” 

Els meus pares provenen del renaixement:  artesans, artistes i humanistes. Van fer un
salt en el temps per educar-nos a mi i a la meva germana. I… vés per on! Han aconseguit que apreciem l’art, que ens
interessem per la cultura, que desenvolupem el sentit del humor i que mirem el
món amb curiositat. La
Tatiana Supervia també és actriu, i de les bones. A casa
l’aburriment està perseguit. Ens encanta fer espectacles d’humor. La Peny, la nostre gata siamesa,
també actúa.  Vam acordar amb l’
S.G.G.A.A.E, el Sindicat dels Gats i Gates Artistes de les Arts Escèniques, que
en la categoría de personatge  secundàri
li corresponia un quilo de sardines per sessió; 
sí ens fa  la protagonista:  salmó, beluga i Don Perignon. 

Si els psicòlegs no ho recomanen… tranquils, ja ho faig jo: fer migmetratges de ciencia
ficció amb un alt contingut humorístic,  és una teràpia molt beneficiosa per millorar
les relacions entre els membres de la familia
. De què estem parlant? Parlem d’actuar! Parlem-ne.

Actuar: Seure a la gatzoneta dalt d’un trineu i
posar-te el cinturó de seguretat;  treure
el frè de mà i lliscar pels raïls d’una muntanya russa deixan-te guiar per la
inèrcia de la gravetat amb un pensament
que et ronda: “dos i dos, cinc”.

Aquest és l’ofici amb el que em guanyo les garrofes:
a vegades el garrofer es mostra generós amb el veïnat de Sant Fruitós, a voltes,
però, arrelat a la platja  de L’Estartit,
contempa el mat embadalit… Què es dirien?:

-El com és el què!
-El què?
-El com!!
-Com ara què?
-Com ara com!!!

Juguem amb el llenguatge!!!  Enriquim-lo!!!  Enriquim-nos!!! 

Que tingueu una feliç lectura. Us esperem al teatre. Ja sabeu que els teatres
i els estómecs tenen una cosa en comú: s’han d’omplir.

per Raül Supervia

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris