dimecres, 28 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Air Berlin i l’imperi de les lleis en vigor

El director d’Air Berlin a
Espanya i Portugal Àlvaro
Middelmann es va reunir amb el president Francesc Antich a Ciutat, per parlar
de la política
suscitada per l’editorial publicada a la revista de la companyia aèria pel seu director general, contrari a
usar el català als seus
avions. Middelmann va donar per tancada la polèmica i va remarcar que per a Air Berlín "la llengua ésés una eina de comunicació" i que "el què volem és comunicar-nos amb el major
nombre dels nostres clients", per la qual cosa, va deixar clar que "ara mateix
el més practicable
és el castellà".

Malgrat això va acceptar
reunir-se pròximament amb
la directora general de Política Lingüística del Govern balear, Margalida Tous, amb la
intenció de
"treballar conjuntament" en la "normalització lingüística". Middelmann, que
fa pocs dies donava suport a la política lingüística de la companyia que evita la utilització del català, ha rectificat i ara ha admèt que "algun dia"
s’utilitzarà el català als avions d’Air Berlin, tot
i que ha preferit no donar cap data concreta, ja que ha considerat
"complex i difícil"
establir un calendari. Però quan serà això?  D’aquí a dos mesos? Dos anys? Vint? Quan?

La història ens ha demostrat que cal
desconfiar dels alemanys obsedits amb l’idea d’imperi, allò que es diu Reich en alemany.
El cap executiu d’Air Berlin, Joachim Hunold, seguint aquesta obsessiò teutònica que molts crèiem ja eradicada, va escriure
aquest editorial en què
defensava
la correlació entre el
domini territorial d’una llengua i el respecte que aquesta llengua mereix.

Potser Hunold, un home que ha
demostrat la seva ignorància
comparant la llengua catalana amb un dialecte, hauria de saber que, si
a les
Illes s’hi parla català és perquè el rei Jaume I i els seus
successors hi van crear un dels imperis mediterranis més notables en
tota la història europea. També és sorprenent que Hunold faci
befa de la fonètica catalana
quan, amb tots els respectes, la llengua alemanya no es caracteritza
pas per
una musicalitat harmoniosa precisament, més aviat el contrari.

És inaudit
que el cap d’una empresa es permeti el luxe de menysprear una llengua
co-oficial
i, a més, s’inventi
històries
Losantianes com ara que, a les Illes, hi ha nens i nenes que no parlen
castellà Si fos així aquests infants no només es mereixerien un
editorial
d’una revista sinó que, per la
seva raresa antropològica, serien
dignes d’una investigació
en
profunditat per part del National Geographic, ja que amb la quantitat
de
mitjans de comunicació que
existeixen en aquesta llengua que ens bombadegen constantment de forma
parlada
i escrita, això seria poc
menys que un miracle. Sense cap mena de dubte, trobar un infant que, un
cop
acabat l’ensenyament obligatori, no parli el castellà en terres de
parla catalana
-ja sigui a les Illes o al Principat, i no diguem al País Valencià, on
tret d’algunes zones és gairebé la llengua d’ús única- és més difícil
que pujar en
globus sense el globus.

Molts catalanoparlants de bona fe s’han dedicat a enviar cartes de protesta a
Air Berlin denunciant el xovinisme de Herr Hunold; trobo molt lloable aquest
interès per part de
la societat civil per demanar respecte. No obstant, hi ha un poble que ha
demostrat de forma inequívoca quin és el mecanisme per garantir
l’atenció al client en
una llengua co-oficial: em refereixo a la nació quebequesa i la seva defensa de la llengua
francesa a Nord-Amèrica.

Un cop assolida l’oficialitat d’una llengua, ja sigui el francès o el català cal garantir-ne la defensa amb les
lleis de política lingüística. No es tracta pas
d’anar pel món suplicant
respecte, sinó que, en
defensa del consumidor, cal garantir que els productes oferts per qualsevol
corporació arribin als
consumidors en les llengües oficials
de cada jurisdicció.

Així doncs, el
llenguatge que entenen les corporacions i els seus accionistes, són les
multes, no pas les
cartes de súplica. És
com aquell que veu un cartell en una porta on hi resa "Si us plau, no
aparqueu"  i no hi ha gual. Això no convenç ningú: el que ho fa és el 
que vingui la grua i les molèsties i la sanció que això comporta. I si
el de la grua és una llei, la de Normalització Lingüística aprovada per
les
cambres autonòmiques no ho és menys. El governs català i balear, amb
les eines
actualment existents en els seus respectius l’ordenament jurídics, han
d’iniciar els
procediments per garantir els drets dels catalanoparlants als seus
respectius
territoris i, ja que Air Berlin opera tant a Catalunya com a les Illes
Balears,
investigar seriosament i amb la llei a la mà les pràctiques
lingüístiques
d’aquesta aerolínia.

Si,
com sembla evident, Air Berlin incompleix la llei de política
lingüística, ha de ser sancionada, que només
faltaria, si es tracta de l’aplicació que
preveu aquestes sancions, d’una llei en vigor i aprovada pels respectius
parlaments. Gràcies a aquestes mesures, Herr
Hunold entendrà de manera molt germànica
que, d’entre tots els imperis coneguts, els que utilitzem la llengua catalana
en tenim un de preferit: l’imperi de les lleis en vigor. Al meu entendre però i en
el cas del Principat, en aquest moment sembla impensable que aquesta
Generalitat de Catalunya, disposada a abaixar-se els pantalons i aplicar una
tercera hora de castellà, vetlli pel compliment
estricte d’aquesta llei.


per Santi Capellera

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris