dimarts, 27 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Anatomies

La
carn cerca a la carn.

I
és veritat.

La
carn és allà, asseguda, arrugant-se, corroint-se a la seva pròpia tragèdia de
carn sola.

La
carn és la que plora, sobre la carn premem els nostres dits de carn.

El
dolor és només de la carn.

De
la carn és la cicatriu , i la tremolor, l’erecció i l’espasme.

Què
ens fa mal si no és aquella carn que plora a sanglot i crit.

Que
plora a escalpels

i
a contrabaixos

que
plora de dia. Tota la nit.

És
la carn, que no en té prou amb la carn.


per Alejandra Ligero | traducció: Adolfo Martín

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris