La carn cerca a la carn.
I és veritat.
La carn és allà, asseguda, arrugant-se, corroint-se a la seva pròpia tragèdia de carn sola.
La carn és la que plora, sobre la carn premem els nostres dits de carn.
El dolor és només de la carn.
De la carn és la cicatriu , i la tremolor, l'erecció i l'espasme.
Què ens fa mal si no és aquella carn que plora a sanglot i crit.
Que plora a escalpels
i a contrabaixos
que plora de dia. Tota la nit.
És la carn, que no en té prou amb la carn.
per Alejandra Ligero | traducció: Adolfo Martín