dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Ander Mirambell

ander_mirambell_p.jpgL’Ander Mirambell és especialista d’un esport
poc conegut al nostre país però que compta amb un gran prestigi internacional:
L’Skeleton. Com ens explica, aquest esport olímpic consisteix en baixar en
trineu per un tub gelat a velocitats fins als 140 Km/h. Actualment,
Mirambell s’està preparant per anar amb aquesta especialitat als Jocs Olímpics
de Vancouver 2010, una preparació que ha de combinar amb els seus estudis i amb
la seva feina vinculada a les activitats turístiques de l’Agència Turística de
Calella.

L’Ander Mirambell és especialista d’un esport
poc conegut al nostre país però que compta amb un gran prestigi internacional:
L’Skeleton. Com ens explica, aquest esport olímpic consisteix en baixar en
trineu per un tub gelat a velocitats fins als 140 Km/h. Actualment,
Mirambell s’està preparant per anar amb aquesta especialitat als Jocs Olímpics
de Vancouver 2010, una preparació que ha de combinar amb els seus estudis i amb
la seva feina vinculada a les activitats turístiques de l’Agència Turística de
Calella.  

ander_mirambell_04.jpgA què es dedica professionalment?
Actualment estic treballant de coordinador
d’activitats de la platja de l’Agència Turística de Calella. Encara que el meu
repte professional és anar els Jocs Olímpics de Vancouver 2010 i acabar la
carrera de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport aquest setembre.

I què li agrada més de la seva feina?
De Calella, l’oportunitat de crear un projecte
relacionat amb els meus estudis per una ciutat tan especial que viu del
Turisme. Referent als meus estudis, doncs que desprès de quatre anys tinc
l’oportunitat de finalitzar la carrera aquest setembre a pesar de lo difícil
que és viatjar/competir durant cinc mesos i assistir als exàmens sense poder
anar a classe. De l’esport, ho té tot: superació, desencants, adrenalina,
lesions i l’èxit personal de millorar dia a dia.
En els estudis i l’esport, que el camí és molt
solitari. Són moltes hores que treballo sol i la quantitat de sacrificis que
s’han de fer per poder aconseguir els objectius, et fan plantejar-te si
realment val al pena tot el que un fa.

Però la seva afecció, en realitat, és….
L’skeleton, un esport desconegut a casa nostra
però amb molts aficionats a l’estranger. És un esport olímpic, que consisteix
en baixar en trineu per un tub gelat a velocitats molt altes (depenent del
circuit entre 120 i 140
Km/h). La posició del pilot és estirat cap per avall i
de cara; aquest només porta un casc. (www.icetubo.com o www.fibt.com )

Com a persona, com es definiria?
Emprenedor, amb inquietuds, creatiu, tossut, a
vegades egoista, visionari, lluitador i amb molta molta il·lusió en cada cosa
que faig.

Llibre, pel·lícula i música preferida?
Llibre: Entrenamiento Mental del Terry Orlick.
Pel.lícula: Depèn del moment, abans d’una competició Invencible i en moments
complicats, Gladiator. M’agraden totes aquelles pel·lícules que tenen un
esperit de superació de fons. Música: Escolto una mica de tot, però meu grup
preferit és Oasis; i en moments per relaxar-me, Jazz. Dels Oasis recomanaria la
cançó Champagne Supernova i de Jazz, en aquests moments estic escoltant Berk
& The Virtual Band.
L’skeleton, el futbol, l’atletisme… m’agrada
assistir a qualsevol esdeveniment esportiu (bàsquet, hockey gel, volei platja,
rugby, handbol, esports de motor, …).

Si tingués poder polític, què seria el primer
que canviaria?

M’agradaria canviar la forma d’escollir un
president tan a nivell autonòmic com a nivell d’eleccions generals. L’altre
punt, és l’ajut a esportistes que tenen una carrera molt curta i no està tan
valorada la seva feina com en altres països (Gran Bretanya, USA, Alemanya,
Suïssa, …). Aquests, molt poques vegades reben el suport necessari per
desenvolupar tot el seu potencial, en especial els esportistes que entrenen i
viuen com a professionals, sense ser considerats professionals de l’esport a
tots els nivells.

I si fos milionari, en què es gastaria els
diners?

És més fàcil aconseguir una medalla olímpica
en skeleton que no pas que succeeixi això. Ara bé, m’agradaria crear un centre
de lluita contra el càncer, amb diferents departaments: Recerca, medicina,
tractament, psicologia… Un dels meus millor amics em va ensenyar molts valors
quan lluitava contra aquesta malaltia. Va morir, però vaig aprendre molt
d’aquella desgraciada situació.
A títol personal, m’agradaria recompensar
econòmicament a tots aquells que m’estan ajudant arribar a Vancouver 2010, un
clar exemple són els meus entrenadors que treballen de franc. Són molt bons
entrenadors però millors persones.

Un fet històric que l’hagi impressionat
especialment?

El valor que representa uns Jocs Olímpics per
un esportista, per una família, per un país, el desenvolupament positiu que
pateix el pais, …

Qui és el seu heroi o la seva heroïna?
Aquelles persones que tenen il·lusió per la
vida, que en moments límits no perden ni el somriure ni la il·lusió. Aquests
són per mi els autèntics herois o heroïnes.

En una amistat què és el que valora més?
La sinceritat, la confiança i el sapiguer que
en qualsevol moment aquesta persona està on la necessites.

I en una parella?
La teva parella ha de ser la teva millor amiga
i a més compartir-ho tot. La relació pot ser tan bona si es compleixen aquests
paràmetres, que el silenci és una eina de comunicació molt especial.

Per què li agrada viure al Maresme?
Ho té tot, mar i muntanya, grans ciutats i la
tranquil·litat de petits pobles, cultura i modernització, i és una part
econòmica molt important de Catalunya.

I què hi troba a faltar?
Explotar la imatge del Maresme a nivell
internacional, que no es faci falta dir que vivim a Barcelona i que puguem dir
MARESME sense por a que no el sapiguen situar en el mapa. Es podria fer a
través de l’esport amb esportistes que portin la imatge del Maresme o amb
esdeveniments importants. Hi ha suficient qualitat, ara hem de ensenyar el que
tenim.

Quins projectes té per endavant?
El més important que tinc entre mans és anar
els Jocs Olímpics de Vancouver 2010 en la disciplina d’Skeleton. Durant aquest
trajecte haig de continuar creixent com a esportista i sobretot com a persona
(experiències, llengües, estudis…), ja que el dia de demà és el que em
servirà per poder continuar vivint fora de l’esport. Per mi, l’esport es una
microvida que t’ensenya tot lo necessari perquè el dia de demà, quan surtis a
la “vida real”, estiguis capacitat per tirar endavant qualsevol situació.

per Ramon Texidó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris