dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Cada fornada perdem un pa

Màrius Viella | La Bisbal de l’Empordà

Fa
uns dies es va augmentar el preu d’alguns diaris a 2,20€, en dia festiu
i 1,10€ els dies feiners; augment que ja era d’esperar tota vegada que
ja altres diaris feia dies que ja havien augmentat la edició del
festiu; intentaré fer aquesta reflexió des de la nostàlgia i el record
de la tant maltractada "pesseta", que arreu semblava que els feia
fàstic mercadejar amb aquesta moneda , però que molts països que formen
part de la CEE, de ben segur que actualment troben a faltar a l’hora de
voler anar de vacances, perquè res es igual que abans del pacta de la
moneda única; però si per els forans  el canvi es notable
, mes greu es per a nosaltres els que ni tant sols som mileuristes,
perquè jo personalment puc assegurar que l’Euro m’ha restat i em resta
qualitat de vida des del moment que he perdut poder adquisitiu; com que
soc començat el comentari fent referència al diari , i es d’això que
vull parlar , posant de manifest , que no recordo de quan cobrava i
pagava en pessetes , que cap article que el seu preu no fos superior a
166’386 pessetes = 1 €, hagués tingut mai un augment sobtat de 16’64
pessetes , com es el cas del diari que s’ha apujat 0’10€ , els dies
feiners ,i 0’20 els festius (33’28 pessetes). Tenim mala tele al teler
, i malauradament de molt complicada solució , mentre els capitostos
que maneguen els fils i  la direcció d’aquest
macro-progecte que ha de ser Europa, no prenguin consciència de que hi
ha molts milions de éssers humans que la seva indefensio es total , i
que espera que algú dediqui mes recursos en tots conceptes, per
apaivagar els problemes dels pobres , (perquè els rics aquest problemes
no els tenen); com podem aspirar a ser solvents , si fins i tot
l’enterrament ja fa anys que l’estem pagant mitjançant quotes mensuals
, perquè ningú te un "duro" , i tothom esta empebrat fins a les
orelles, començant per els governs , que molts han caigut al pou de la,
dependència de la banca avaladora dels processos electorals, visquent
de renda i dels impostos , sense ser capaços de crear programes de
productivitat i de riquesa per portar el país a un futur de solidesa i
de benestar;—— i esperem.—- l’aigua que baixa, mentre el
vice-president del govern i ministre d’economia , segueixi la "tònica "
del llegendari "Met de Ribes" , que quan l’aigua l’arrossegava riu
avall , el deia que anava fent.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris