dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Comediants al metro

El precepte més
repetit a les escoles de periodisme del món sencer és: <<Si un gos
mossega un home, no hi ha notícia, ja que això passa cada dia. N’hi ha, en
canvi, si un home mossega un gos.>> Allò que succeeix habitualment no és
notícia.

Des de dissabte
passat no em puc treure del cap aquesta evidència periodística. Ha perdut
vigència, amb el pas dels anys? Ara ja és notícia la quotidianitat? D’altra
manera, no s’entén la concentració tan elevada de periodistes a la inauguració
de les dues darreres estacions de la línia 3 del metro de Barcelona: Roquetes i
Trinitat Nova…

Tan desolador, tan pobre
és el panorama informatiu i polític del nostre país que cal que, un matí de
dissabte,  es desplacin tots els mitjans
fins una estació de metro per a informar de la seva inauguració?

On és, la notícia? Què
és, allò que li confereix el seu interès informatiu? Què s’han inaugurat un
parell d’estacions de metro? Aquest és el fet extraordinari que els ha aplegat
tots allí? Què n’és de trist, si és així…! Més que trist, terrible: quelcom
tan normal, en qualsevol altre indret del món civilitzat, com la simple
ampliació d’una línia de metro ha de merèixer la consideració de gran
esdeveniment…

O bé hem d’entendre
que sí ho és, a Barcelona? On, en quasi deu anys, només s’ha ampliat el metro
amb quatre noves estacions, incloses les que esmentem! Allò que hauria d’ésser “normal”
acaba convertint-se en notícia…

Si no és així, si
preferim fer-ne una lectura positiva, a què es devia, una tan gran celebració?
Potser a que no s’havia esfondrat cap edifici, en fer el túnel?

O potser la gran notícia
era que hi anaven els polítics de torn a inaugurar-les? Des de quan és novetat que
les autoritats s’engalanin per a inaugurin noves instal·lacions? Si fins i tot
fan una gran festa en ocasió de la col·locació de la primera pedra…!

La presencia de les
autoritats corresponents, doncs, no pot ésser el motiu de la notícia. Per
desgràcia ja estem avesats a que converteixin en festiu allò que hauria d’ésser
la seva obligació: destinar els nostres impostos a la creació i millora de
serveis públics.

On era doncs, la
notícia? Per més que m’hi escarrassava, no la veia per enlloc… Fins que, al
final ho vaig veure clar: què hi pot haver, en aquest país nostre de grisor i
mediocritat, més excepcional que tres excel·lentíssims i molt honorables viatjant
en metro? En Jordi Hereu, Joaquim Nadal i José Montilla, la crème de la crème
del Psc, deixant cinc minutets el seus sumptuosos vehicles oficials – que els
havien dut fins a peu de l’estació – i fent servir el transport públic!

Allò sí que
justificava un cobriment mediàtic de primera magnitud! Calia que les càmeres
immortalitzessin aquell moment sublim i irrepetible: les grans glòries
polítiques del país rebaixant-se al nivell dels ciutadans d’a peu i compartint
el seu mitjà de transport… per una estoneta! D’això se’n diu sentir-se a prop
dels ciutadans… Ara només falta que, un altre dia que es despertin
misericordiosos, s’atreveixin a tastar el més perillós esport de risc del segle
XXI: un viatge a dos quarts de vuit del matí en un vagó qualsevol de
rodalies…

Això sí, la propera
vegada potser que no caldrà convidar, també, els altres Comediants, a la festa
d’inauguració…

per Cesc Serrahima

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris