dimecres, 28 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Crisis, what crisis?

Tots ens hem emprat a fons, aquests
dies, en obtenir alguna cosa clara sobre l’actual crash
econòmic i sobre tots les seves conseqüències per
les nostres economies, per l’economia nacional, per l’europea i per
la del món, i per aquest ordre generalment… Això és
normal. Però al mig de tanta informació moltes vegades
“els arbres no ens deixen veure el bosc”. Si passem per
alt l’origen de la crisi: hipoteques sub, assoliment de riscs
estratosfèrics per la base del sistema capitalista, el sistema
financer nord-americà, trasllat al sistema financer europeu
via actius tòxics, aplaudiments a la banca espanyola perquè
es trobava “més sanejada”, somriure gelat perquè
nosaltres no estem molt intoxicats per el virus made in USA,
però hem generat un bacteri hipotecari propi que amés
provoca el síndrome de paràlisi de l’economia, via
paràlisi de la construcció, que acaba afectant al
sistema financer espanyol… La veritat és que ens trobem
davant d’una situació que alguns ja estan patint en el terreny
personal i que, sincerament, molts mai haguéssim pensat que
ens hi trobaríem, ni de molt lluny.

Això eren coses que van passar
al 1929 o, a la època actual, a països perifèrics,
als anomenats Tigres Asiàtics, a l’Argentina… és a
dir, a gent governada per polítics corruptes i empresaris
sense escrúpols. Però una de les característiques
diferencials d’aquesta crisi, com la del 29, és que parteix
del centre del sistema i no de la perifèria… i, a aquesta
altures de la crisi, es troba a faltar una anàlisi més
profunda.

¿Representarà aquesta
crisi una posada en valor real dels béns naturals i del
treball de transformació d’aquests, que es fa a tot el món?
Dit d’una altre forma: ¿Ens hem d’acostumar a que el nostre
nivell de vida i el d’altres zones del planeta que estan fabricant
molts dels productes que consumim no sigui tan disparatadament
diferent? Encara més: ¿No podria ser que el sistema
està trobant una manera molt bèstia d’anivellar els
nostres salaris per la part baixa, és a dir, no apujant el
d’aquests països sinó baixant els del primer món?

A vegades alguns alumnes m’han
preguntat: “…i això, la Història, per a què
serveix?”, volent dir: “fabricar una totxana serveix per
fer una casa, un maquinista del tren transporta a gent, un
ramader…, un fabricant d’ordinadors… però i la Història…
uff… el passat, passat està… doncs a un altra cosa, al
present i cap al futur…”. Resposta: de la mateixa manera que
una persona amb alzheimer perd la seva auto-consciència, i
sense ajuda està condemnada, inevitablemente, a patir
qualsevol tipus d’accident i exposada a tots tipus de riscs que, de
segur, posarien fi amb rapidesa a la seva pròpia vida; una
societat que no recordi las ensenyances de la Història i que
no sàpiga posar en valor actual aquests records, tornaria
clarament a repetir fets terribles que sense dubte la condemnaria a
viure experiències molt tràgiques. La Història,
serveix, amés de per auto reconeixer-nos com animals socials i
històrics que som, per a, en moments extrems, evitar processos
destructius de béns i infraestructures, plenes aquestes també
de vides i d’esforç humà. Doncs bé, no hem
d’oblidar mai que, aquesta destrucció, que ens dóna
tanta por, que és la guerra, va tenir lloc poc abans i poc
després del 1929… és la nostra Història! Però
aquesta terrible experiència de la guerra l’estant patint ara
mateix, just en aquest precís moment en que estem acabant
aquestes línies, milions de persones a altres llocs, i… en
el centre de tots els conflictes està la lluita pel control
dels recursos del planeta: és la seva Història?… és
la nostra Història!, la Història de tots.

Quina metàfora del nostre temps
que un recurs essencial pel funcionament del Matrix oficial
i del Matrix rebel (ordinadors, internet i mòbils,…)
sigui el coltan un mineral que ja ha provocat moltes morts i guerres
al centre d’Àfrica, a les selves, fins ara verges, on habiten
els últims goril·les, i que aquest recurs bàsic
del sistema està sent estret per nens esclaus amb martells.


per José Jesús Almuedo

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris