Comentava Ignacio Armanda en un article a
l’ABCD del 2 d’agost sobre els superherois d’autor a la pantalla que “la
evolució de la cultura, per sobre dels seves fites, pot calibrar-se encara
millor pel desenvolupament dels seus prejudicis”. Si tenim en compte això quan
parlem de les darreres pel·lícules de Batman la diferència entre les anteriors
al període Nolan es fa palesa.
La darrera, Dark knigth, inspirada en la novel·la gràfica d’Alan Moore “The Killing Joke”, aprofundeix en el cantó més fosc tant narrativa com estèticament parlant. La història recull bàsicament la tragèdia del fiscal Harvey Dent (Aaron Eckhart) que veu com la seu desig de portar la justícia a Gotham es veu truncat per un Jocker que fa del caos una manera de viure. D’aquesta manera, Dent es convertirà en una espècie de Anton Chigurh desfigurat en busca de venjança.
L’actuació de Heath Ledger com el Jocker és magistral. Acusant a la societat d’hipòcrita, el Jocker intentarà posar de manifest les seves contradiccions portant al límit entre el seny i la bogeria a tothom. Dent sucumbeix a l’alienació adoptant dues cares, Batman s’aferra als principis que el van fer néixer a “Batman begins” i es manté al límit de la bogeria i de la justícia convertint-se en el cavaller obscur.
per Diego Giménez