dimecres, 28 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

David Montero Trio

dmtentrevistap.jpg"Un músic busca el seu propi so"

Des del millor
jazz, el David Montero Trio ens ofereix una combinacions de sons i ritmes que
ens porten més enllà de la pura contemplació. Parlem amb el Ricard Molina,
bateria del grup.

Des del millor
jazz, el David Montero Trio ens ofereix una combinacions de sons i ritmes que
ens porten més enllà de la pura contemplació. Parlem amb el Ricard Molina,
bateria del grup.

l_cca53516179364c4207d52210ea5ed1a.jpgCom surt
l’idea de formar el grup?

Bé jo crec que en
principi va ser una creuada de camins. En David va venir a viure de Barcelona a
Canet de Mar, en Pol ja era de Sant Pol de Mar de tota la vida i jo venia de
Manresa a viure a Blanes. Era una època en la que anàvem a moltes jams de jazz
per a tot arreu, jo un dia vaig anar a Canet de Mar on tocava amb en Xavi
Dotras i en Pepe Patricio i un dia van aparèixer en Pol i en David i van fer un
parell de temes, en vam tocar un anomenat “footprints” i ens vam adonar de
seguida que sonava fresc i que hi havia química entre nosaltres.
Llavors hem anat
quedant i treballant fins a buscar un so, un so propi perquè crec que igual que
un músic busca el seu propi so i manera de tocar individualment, també ho ha
d’aconseguir amb els projectes que fa.

Com és du a
terme el projecte? Es a dir, fa temps que el treballeu?

Fa com tres anys
que estem tocant els tres, fent temes, escoltant com interpreten estàndards molts
músics i la seva manera d’acompanyar ,estudiant conceptes, escoltant-te a tu
mateix, estudiem quines alternatives podem fer en un tema concret. També es una
música que estàs molta estona improvisant així que hi ha un element creatiu pel
mig que influeix, ja que no faràs dos solos iguals en un tema tocat en dues
situacions diferents.

Quines són les
vostre influències?

A grosso modo, en
David es un gran fanàtic de Perico Sambeat ja que ha fet seminaris amb ell que
junt amb en Marc Miralta i Javier Colina creen un jazz mediterrani, passant pel
latin i treballant el flamenco amb tota la doctrina jazzistica a darrera. En
Perico i companyia tenen una manera molt fresca i amb una pulsació ben marcada,
cosa que per exemple en David Xirgu, Gorka Benítez, i Bover no ho fan tan clar,
son maneres d’interpretar i tocar per exemple ells tenen mes un concepte de
interioritzar el “tempo” i tocar mes “obert” es a dir de dir coses amb l’instrument
i interactuar amb els músics per no fa falta un ”charles” que marqui el 2 i el
4,fins i tot a vegades cadascú pensa el tema d’una manera diferent paral·lelament
però tocant alhora.
A nivell
internacional Brad Meldhau trio per mi es un dels trios que s’emporta la palma
d’or, amb Jorge Rossi a la bateria i Larry Granadier. Una vegada vaig coincidir
amb en Jorge Rossi va fer un seminari de un dia, ell es va posar al piano i a
mi em va posar a la bateria, un gran honor per cert.
Ens encanta  en Keith Jarret, Joe Lovano, Kurt
Rosenwinkle, Bill Stewart, Joshua Redman, Marc Turner, tota la família
Marsalis, etc… I de més clàssics com Miles Davies, Coltrane, Thelonius, Joe
Henderson, Dexter Gordon, Joe Pass, Pastorius, Grant Green, George Benson, Paul
Motian, Bill Evans, Wayne Shorter, I Tete Montoliu que tot i ser d’aquí no crec
que sigui menys que algun d’ells.

Què aporta cada
component del grup?

Doncs en general
el saxofonista es el solista principal, ell fa les melodies dels temes, en el
nostre cas no ha hi un guitarrista o un teclista que faci acords, es a dir que
al ser un instrument de vent melòdic no fa acords, el contrabaixista es el nexe
entre el ritme i la melodia la seva funció junt amb la bateria es acompanyar el
solo que s’està fent en aquell moment i fer-ho escoltant frases que el solista
fa o motius, però intentar sempre que soni fàcil i relaxat. En els solos de
contrabaix el saxofonista i el bateria l’acompanyen igual, però en el solo de
bateria no acompanya ningú (a vegades fent alguna nota guia).La bateria es un instrument
mes percussiu, tot i que rítmicament toco melodies però no puc reproduir notes.
Pensem en tot moment aportar les pinzellades adequades per a que la musica
flueixi, i mai tocar per intentar sorprendre o fer espectacle.

Us definiu amb un
“so molt enèrgic i obert”, què voleu dir?

Be vam posar això
perquè en definitiva es un trio de saxo, contrabaix i bateria. Sempre sonarà
molt mes dur que un trio amb piano per exemple. I obert ens referim a que a
vegades si que toquem temes mes clàssics amb una pulsació ben definida es a dir
el contrabaixista va a negres i en la bateria escoltes un swing clar, però a
vegades intentem deixar de tocar la pulsació del tema i frasejar notes damunt
del tempo però no marcant-lo descaradament. Això crea un ambient musical molt
més estèreo, es com quan escoltes un pianista de clàssic que a vegades et dona
la sensació que toca sense tempo o que es molt elàstic i a simple vista sembla
que no sabries on col·locar el metrònom, es un concepte que intentem fer. Però
no ho fem en tots els temes.

El proper 18
d’octubre toqueu al teatre de Pineda de Mar, que hi podem trobar al concert?

Trobareu  una bona barreja de musica on hi haurà moments
de grans balades relaxades i romàntiques fins a temes enèrgics amb bones dosis
de solos i trempera. Farem temes clàssics de Miles Davies, John Coltrane, Cole
Porter passant a un terreny més modern barrejant estils com bossa, “samba”, “latin”,
“bulerias”, “tanguillos” i “groove”. Crec que sempre es interessant fer un “bolo”
en una sala tancada on la nostra finalitat es que la gent segui, escolti i es
deixi seduir per la musica i gaudeixi, si això passa es fantàstic. Per tant
convidem a tothom a que el dia 18 d’Octubre vingui a veure’ns al Teatre de
Pineda de Mar.

per Diego Giménez

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris