dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Desconnectat

Dues setmanes sense intenet. Per un
aparentment senzill canvi de servidor d’internet, per una mínima operació que
només havia d’afectar la meva connexió durant mitja hora, he estat pràcticament
15 dies sense internet. I es compten ràpidament, però no hi passen tant.

Sense ordinador a la feina, sense una
biblioteca on accedir a la xarxa i sense amics a prop per poder utilitzar els
seus aparells, quinze dies esdevenen una eternitat.

Per molts de nosaltres, internet ha substituït els
televisors, les ràdios, els diaris, les botigues i, massa sovint, també els
cinemes. Ha esdevingut el nostre portal al món, la única manera que tenim per
comunicar-nos, el nostre mitjà d’accés a tot allò que, ara, creiem
imprescindible.

Sense internet, l’ordinador es converteix en una
caixa buida, insensata, en una màquina d’escriure electrificada i poca cosa
més. Però ja fa temps que hem oblidat com s’escriuen les cartes, on es compren
els segells i on es dipositen els sobres, si és que encara queda alguna bústia
on llençar-los.

Sense un cercador al qual poder consultar, som
incapaços de trobar la més mínima informació mentre els diccionaris i
enciclopèdies dels nostres avantpassats ens miren estrafets des de la llibreria
empolsegada.

Sense les breus notícies de la nostra pàgina d’inici,
els nostres dies esdevenen buits, sense tema de conversa amb els companys de
feina, sense possibilitat d’interactuar amb els demés i, per tant, acabem
separats del ramat.

Sense l’Emule fent-nos companyia, les nostre hores
d’aborriment es multipliquen.

Quinze dies esperant a l’estació el tren de les
comunicacions que no arriba. I, al meu costat, milers, milions d’individus
anònims que no porten quinze dies, sinó quinze anys i vint i trenta… tota una
vida sense la possibilitat de connectar-se a aquest bé que se’ns vols fer
creure que és global però que del globus terraqui només n’abarca una minúscula
part.

Però abans que més funests pensaments de ràbia
inexpressable brollin, internet torna. El meu somnífer. La pau. La
tranquil·litat: l’alienació de la classe obrera del segle XXI.


per Roger Simeon

 

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris