El gall d’indi inductivista i les avionetes anticalamarsa

Estudiant filosofia em va arribar una història que parlava d’un gall d’indi molt curiós. Aquest prenia nota de tot el que passava al seu voltant i, si creia que els fets seguien una cadena lògica d’esdeveniments, n’elaborava una llei. Així, l’animaló es dedicava a generalitzar a partir de fets concrets, al més pur estil inductivista. Tant és així que, després de gairebé un any de minuciosa observació, es va adonar que cada dia, a les nou del matí, l’amo li portava el menjar, però... ai las! Quina sorpresa s’endugué quan el dia de Nadal, en comptes de donar-li de menjar, el va preparar per dinar. La moralina de la història està més que clara; l’inductivisme comporta un cert risc d’error.

Tanmateix, avui dia encara romanen comportaments d’aquesta índole, com en el cas de l’oposició aferrissada a les avionetes anticalamarsa. Recentment, vaig rebre un e-mail on s’explicava la maldat d’aquestes avionetes i de l’ens ocult que les pagava. I es que sembla ser que hi ha un sector de la població convençut que les avionetes no només eviten les calamarsades sinó que fan el mateix amb la precipitació; afirmen haver vist núvols amenaçant pluja, passar les avionetes i fer-se el sol i fins i tot culpaven a aquestes de la sequera que patíem recentment.

Bé, res més lluny de la veritat. La “sembra” o bombardeig de núvols és un procés dut a terme mitjançant la dispersió de iodur de plata o glaç sec (CO2 sòlid) en el si de núvols de composició mixta líquid-sòlid, com són  cumulonimbus, altostratus o nimbostratus, amb la finalitat d’aconseguir precipitació o que no es formi calamarsa en el cas dels cumulonimbus. El iodur de plata, que en la seva forma sòlida és molt semblant a les microgotes sòlides dels núvols, s’uneix a aquestes de manera que quan assoleix un cert pes cau per efecte de la gravetat en forma líquida, evitant així la formació de pedra.

Estudis fets a Israel, on fa més de 30 anys que es fa servir aquesta tècnica, mostren que la sembra sistemàtica pot arribar a augmentar la precipitació en un 15%. A més, la quantitat de iodur de plata injectat als núvols és tan petita, que la concentració que descarrega amb la pluja no presenta efectes adversos sobre els organismes. Tanmateix, si que s’ha de tenir en compte que el que fa aquesta tècnica no és injectar més humitat a l’atmosfera, sinó fer-la precipitar allà on es vol, de manera que sí que podria reduir la precipitació en regions veïnes. Tot i això, està clar que ni la sequera és culpa de les avionetes ni aquestes “destrueixen” els núvols i que si la gent veu passar avionetes i fer-se el sol no vol pas dir que aquestes l’hagin fet sortir, sinó simplement que potser aquell dia, les condicions meteorològiques no eren les més favorables per a la precipitació, tot i que això pugui passar repetides vegades.

Així que, des d’aquí convido a tots els retractors de les avionetes anticalamarsa que tinguin en compte la història d’aquell pobre gall d’indi i es documentin sobre aquest tema que és més que interessant i que obre les portes a tot un ventall de possibilitats meteorològiques i climatològiques.

per Marcos Fernández Martínez



← Torna a l’hemeroteca