dijous, 29 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El pintor Torres-García, a Mataró

joaqun_torres_garcap.jpgLes sales d’exposicions de Can Palauet i el Museu de Mataró acolliran
del 19 de gener fins al 17 de febrer l’exposició "Torres-García.
Darrere la màscara constructiva" de Joaquín Torres-García.

torres_garca.jpgLes sales d’exposicions de Can Palauet i el Museu de Mataró
acolliran del 19 de gener fins al 17 de febrer l’exposició
"Torres-García. Darrere la màscara constructiva" de Joaquín
Torres-García.

A partir del 19 

L’exposició
s’inaugurarà el dissabte 19 a les 19.30 h amb la presència de
l’alcalde, Joan Antoni Baron, i del comissari de la mostra, Marc
Domènech, que farà una visita comentada als dos espais. Està
organitzada per la Fundació Caixa Girona i l’Ajuntament de Mataró.

Torres-García 

Joaquín
Torres-García (Montevideo, 1874 – 1949) és un dels artistes més
importants del panorama artístic català, europeu i llatinoamericà de la
primera meitat del segle XX, tant per les seves obres com pels seus
plantejament teòrics. Torres-García, de pare mataroní, va viure durant
un any a la ciutat i va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis on va rebre
classes de pintura de Josep Vinardell. Per la seva vinculació amb
Mataró, l’Associació Sant Lluc per l’Art convoca un premi de pintura
cada dos anys que porta el nom de l’artista uruguaià.

Aquesta
és la primera exposició sobre l’artista dedicada a analitzar, de manera
particular i contextualitzada, l’aspecte primitivista de la seva obra.
La mostra ha començat el seu recorregut a Girona al Centre Cultural de
Caixa Girona – Fontana d’or (del 15 de novembre al 13 de gener) i
després de Mataró s’exposarà a les sales de Caja Murcia de Múrcia.

Una mostra extensa i variada

Can
Palauet i el Museu de Mataró mostraran 72 peces d’una selecció d’olis,
fustes i dibuixos que van ser creades entre el 1924 i el 1945 després
de la seva llarga etapa catalana, durant els períodes que va passar a
Nova York, París, Madrid i finalment Montevideo. Les obres procedeixen
del Museo Patio Herreriano de Valladolid, del Museu Torres-García de
Montevideo i de diverses col·leccions particulars.

La
mostra té per objectiu demostrar, argumentar i il·lustrar una nova
mirada a l’obra del pintor per tal de desvetllar els aspectes
primitivistes de la seva pintura, analitzar què significaven per a ell,
per què li interessaven i com s’han d’entendre, tant en el París
d’entreguerres com en el Montevideo de la dècada dels 40.

D’entre
les peces exposades a "Torres-García. Darrere la màscara constructiva"
cal destacar la icona de l’exposició "Bouteille et verre" (1927), una
peça molt primitiva que va sortir il·lustrada a la revista "Cercle et
carré", que ell mateix va publicar; "Repisa con personajes" (1928), una
màscara abstracta realitzada a París i "Formas trabajadas anímicas"
(1933), que destaca per ser una de les poques obres que va tenir temps
de fer a Madrid abans d’anar a Montevideo i en la qual ja comença a
introduir trets de l’art precolombí.

Interès pel primitivisme

Joaquin
Torres-García va aconseguir, a les primeries de la seva etapa catalana,
ser un dels referents més importants del noucentisme. Poc després, cap
a l’any 1917, també va formar part dels cercles més avantguardistes del
moment. Des d’aleshores i en una època en la que els avenços
estilístics i els moviments artístics se succeïen i se solapaven a una
velocitat quasi incontrolada, Torres-García, gràcies a la seva
vocacional i desbordant actitud pedagògica, va saber fer-se un lloc
propi en la dinàmica escena artística del segle XX. De fet, tant a
Barcelona, com a Nova York, París, Madrid o Montevideo, sempre va
intentar imposar les seves idees i estratègies artístiques mirant
d’adequar-les convenientment al seu entorn.

Tot i el
nombre d’exposicions que se li han dedicat i la quantitat d’estudis i
llibres escrits, encara queden molts aspectes de l’obra de l’artista
que romanen sense investigar. "Torres-García. Darrere la màscara
constructiva" vol omplir una d’aquestes llacunes. Les peces exposades
s’han escollit amb la finalitat de demostrar que tot i la devoció de
l’artista per l’estructura i el constructivisme, aspectes aquests
sempre presents en la seva obra, l’interès pel primitivisme va ser
primordial i present en totes les seves etapes creatives. Les obres
seleccionades per a la mostra ens indiquen que aquest interès pels
aspectes primitius de l’art va ser un dels elements utilitzats per
l’artista per justificar el seu distanciament vers la pintura destinada
a imitar fidelment la realitat.

Tal i com les seves obres
ens demostren en aquesta exposició, el que l’artista cerca i aprecia
constantment és el simplisme i la rusticitat, característiques aquestes
que les aplica amb total llibertat i amb una intenció evidentment
deliberada. Tot allò que l’ajudés a emprendre aquest camí simplificador
era per a ell d’inestimable ajuda i per això aglutinava sota el
primitivisme aspectes tant diversos com els que presenten l’art
prehistòric, l’art etrusc, l’egipci, l’art prerenaixentista, l’art
tribal i l’art precolombí, entre d’altres.

Reduccionime plàstic

En moltes de
les obres exposades podem veure com l’artista ha extret del
primitivisme la necessitat pel reduccionisme plàstic, que l’ha ajudat a
simplificar al màxim les seves composicions i a interessar-se per les
qualitats rústiques dels materials. En d’altres obres les referències
als aspectes primitius són clarament literals. En elles no només la
temàtica és reveladora –com en les pintures de personatges africans-,
també ho és l’expressivitat de la seva pinzellada, el tractament de la
composició i sobretot l’ús d’una gama cromàtica molt curta i dominada
exclusivament pels tons foscos, ocres i terrossos. Hi ha d’altres obres
en les que els aspectes primitius són menys evidents però s’intueixen
darrera de les composicions més constructivistes properes a la pintura
abstracta neoplasticista.

Un altre dels aspectes que
destaca en les obres exposades a "Torres-García. Darrere la màscara
constructiva" és que, tot i que l’art precolombí va tenir un clar i
seriós desenvolupament durant la seva etapa parisenca, no va ser fins
que va marxar de la capital francesa quan les seves pintures –sobretot
les realitzades a Madrid l’any 1933 i també moltes de les realitzades
un cop instal·lat a Montevideo a partir de 1934- comencen a incorporar
clarament elements i símbols característics d’aquestes cultures que el
propi Torres-García situava a l’esfera primitivista.


per Redacció | Aj. Mataró

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris