dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El Territori de la Bèstia, una Monster Movie de qualitat

rogue_02.jpg
Aquesta setmana ens arriba el segon treball del director australià Greg
McLien, que es va convertir en una promesa del gènere de terror després de
debutar amb la inquietant i aterridora Wolf Creek. McLien retorna a Austràlia
amb El Territorio de la Bestia,
una monster movie que es va presentar en el darrer Festival de Sitges i que va
arrencar els aplaudiments del públic i la crítica. La parella protagonista són
Radha Mitchel, que la hem pogut veure a Melinda i Melinda, Pitch Black o Silent
Hill, i Michael Vartan, protagonista d’Alias.

El film, basat en fets reals, ens explica la historia de Pete (Michale
Vartan), un periodista americà que fa un reportatge sobre la industria
turística al nord d’Australia. Allà s’unirà a un grup d’excursionistes i la
seva guia Kate (Radha Mitchel), per realitzar un creuer per un riu. No hi ha
cap novetat fins que, de cop i volta, el vaixell és atacat per un descomunal
cocodril salvatge fent que es quedin varats al riu. Quan cau la nit, el grup es
converteix en una presa fàcil per la bèstia i comença una ferotge lluita per la
supervivència en un dels llocs més inhòspits de la terra mentre lluiten contra
les inclemències del temps, ja que la marea de no deixa de pujar enfonsant el
vaixell.

Un dels aspectes que Greg McLien treballa profundament, i que no
s’acostuma a donar en films d’aquest estil, és la definició dels personatges.
Des de la caracterització de la parella protagonista fins a la barreja de
brutalitat i intel·ligència que mostra el cocodril, són del tot lloables i
d’agrair. Ens trobarem la guia atractiva, el jove reporter, el gordet graciós,
el típic covard, una nena amb la seva mare malalta i el típic que es fa el
valent i que sabem com acabarà només començar la pel·lícula.

El que més preocupa en un film d’aquestes característiques és la
versemblança del monstre en qüestió. En aquesta ocasió els efectes especials
estan a l’altura, recolzat amb un us de la càmera formidable, donant vida a una
bèstia del tot creïble, aterridora i d’una intel·ligència salvatge inesperada,
que el transformen en el personatge protagonista del film.

McLien juga amb l’espectador com vol, el fa patir durant gairebé tot el
film. Mostra un domini de la tensió i l’angoixa que et fa estar atent tota la
pel·lícula perquè mai saps per on et sortirà. Tot i que és una història que ens
pot semblar repetitiva i poc original, el resultat final del producte és molt
interessant. La barreja perfecte entre terror, acció, tensió i de la magnifica
direcció de Greg McLien, fan que aquesta sigui una bona oportunitat per veure una
nova manera de fer cinema de terror dins d’un gènere massa trillat.

per Albert Canalejo


Llepafilms.blogspot.com

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris