Jo acostumava a dir-ho tot amb el teu nom.
Ho anomenava tot des d’una aspiració lleugera de les lletres que et conformen.
Anomenava a l’arbre i a la set, però ho feia sempre acomodant les lletres que et formen, apedaçava una erra o silenciava una o, allargava una jota fins a la ema, omplia entremaliadament els buits, recargolant els filferros diabòlics del teu signe,
totes les paraules sorgien a partir d’una de sola.
Perdona’m
ara assenyalo amb l’índex
i s’ha transformat tot en “això” i allò”.
per Alejandra Ligero | traducció: Adolfo Martín