El teu nom té gust d’herba

Jo acostumava a dir-ho tot amb el teu nom.

Ho anomenava tot des d’una aspiració lleugera de les lletres que et conformen.

Anomenava a l’arbre i a la set, però ho feia sempre acomodant les lletres que et formen, apedaçava una erra o silenciava una o, allargava una jota fins a la ema, omplia entremaliadament els buits, recargolant els filferros diabòlics del teu signe,

totes les paraules sorgien a partir d’una de sola.

Perdona’m

ara assenyalo amb l’índex

i s’ha transformat tot en “això” i allò”.

per Alejandra Ligero | traducció: Adolfo Martín



← Torna a l’hemeroteca