dimarts, 27 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Em vaig enganyar com sabia que podia…(es que no se m’acudia cap altre títol)

Si els
poetes sagnessin les seves infertilitats. Si
haguessin de rentar els seus draps de cotó. I sentir com corre l’aigua i la
sang sobre les seves mans, diluïda i freda. Si es despertessin amb les cuixes
roents. Si descobrissin l’hemorràgia del seu ventre, quan eren nens, si
haguessin sentit aquell terror tan carnal. Si els poetes sabessin morir abans
de dormir. Si els poetes poguessin viure colze a colze amb l’inesperat i no
perdre’l mai per tantes hores passades, per tants anys. Si poguessin tremolar
encara. Si no haguessin perdut ja aquella innocència. O totes.


per Alejandra Ligero | traducció: Adolfo Martín

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris