Em vaig enganyar com sabia que podia...(es que no se m’acudia cap altre títol)

Si els poetes sagnessin les seves infertilitats. Si haguessin de rentar els seus draps de cotó. I sentir com corre l’aigua i la sang sobre les seves mans, diluïda i freda. Si es despertessin amb les cuixes roents. Si descobrissin l’hemorràgia del seu ventre, quan eren nens, si haguessin sentit aquell terror tan carnal. Si els poetes sabessin morir abans de dormir. Si els poetes poguessin viure colze a colze amb l’inesperat i no perdre’l mai per tantes hores passades, per tants anys. Si poguessin tremolar encara. Si no haguessin perdut ja aquella innocència. O totes.

per Alejandra Ligero | traducció: Adolfo Martín



← Torna a l’hemeroteca