Extraño Extranjero, Una biografía de Fernando Pessoa
Robert Bréchon
Alianza editorial
647 Pag.
De la mateixa manera que quan es formula la pregunta per Fernando Pessoa apareix la resposta que Rimbaud esbossà a la carta a Georges Izambard, a saber "Jo és altre", com intent de resposta, emergeix també una resposta i una presa de posició a la obra de Robert Bréchon que articula al llarg de les més de 600 pàgines un intent per comprendre la figura de Pessoa, i que cap al final de la mateixa ens diu, sobre l'artista, que "tota gran obra d'art és un autoretrat en forma de mirall, en què cadascú descobreix la seva veritat oculta en la consciència profunda de l’altre. Aquest és el poder de les paraules, de les imatges i dels sons "(pàg. 591). Així estructura Bréchon una biografia que recorre no tant a la dada biogràfic com a l'obra intel·lectual del poeta portuguès, i en la que s'intenta donar compte de la gènesi dels heterònims (el dia triomfal), l'especificitat dels mateixos, de Pessoa ortònim , els seus referents ... perquè cadascú descobreixi la seva veritat oculta en la consciència profunda d'aquest múltiple altre que és Pessoa.
Pessoa s'erigeix en retrat de la condició del subjecte contemporani, ja que el contrari de no ser res ni ningú no és ser algú, fer de si mateix el més irreemplaçable dels éssers, sinó ser molts, molt, tot el món. Whitman diu que és, alhora, <<L’actor, l’actriu, l’elector>>, etc. “Pessoa, Reis i Campos troben que aquesta diversitat no és fabulosa, sinó normal. Tots som així, sense saber-ho, i devem d'aquest do de multiplicar el nostre ser”. (Pàg. 221) Aquesta característica, i la poètica que la segueix, és la que fa de Pessoa un poeta visionari. Com relata en el Llibre del desassossec en una entrada datada l'1 de desembre de 1931, <<avui he arribat de cop a una conclusió absurda i justa. M'he adonat que, en un llampec, que no sóc ningú, absolutament ningú (...) Sóc el personatge d'una novel·la que encara no s'ha escrit, i flota, aeri, dispers, sense haver estat, entre els somnis d'un ésser que no va saber concloure ...>> Així, assenyala Bréchon, l'obra de Pessoa consistirà a buidar la consciència d'aquest buit. Es tracta de poblar aquest desert, de consumar aquesta creació de si mateix que el subjecte sent incompleta, d'escriure la <<novel·la>> de la qual és tot just l'esbós. Es tracta ni més ni menys que de refundar el seu ésser, de celebrar un nou pacte ontològic. (Pàg. 219)
per Diego Giménez