“Ni el més vell dels vilatans recorda una inundació com aquesta!”, “cada any plou menys!”, “aquest rierol, quan jo era nen, baixava ple!”, “si és que ja no plou com abans”. I és que si sou assidus a la conversa britànica és molt possible que us sonin aquestes frases i ben segur que ho heu sentit a dir més vegades que dies i que llonganisses. Però què hi ha de cert en tot això? Realment hi ha hagut un descens pluviomètric pronunciat o s’han incrementat les rierades? Per què ja no baixen com abans els rius?.
Anem a pams. Segurament us ha vingut al cap el fantasma del canvi climàtic, però no tot té a veure amb això, doncs el clima mediterrani sempre s’ha caracteritzat per ser altament variable. Tot i així és molt cert que els seus efectes ja es deixen veure i que la temperatura global s’ha incrementat en 0,74º C durant l’últim segle. A la península ibèrica aquest increment ha estat més pronunciat; a l’observatori del Turó de L’Home (1706 m), per exemple, s’ha detectat un increment de les temperatures d’1,2º C durant els últims 40 anys. Tanmateix no totes les variables climàtiques han quedat afectades.
Pel que fa a la pluviometria peninsular es poden distingir tres zones amb comportaments diferents durant les últimes dècades. Per una banda, només els observatoris més meridionals constaten una certa disminució de la precipitació, mentre que els més septentrionals i atlàntics denoten una lleugera tendència a l’alça. La resta del territori, en la qual es troba Catalunya, no mostra cap tendència en quant a la quantitat de precipitació recollida anualment.
D’aquesta manera podem afirmar contundentment i amb claredat que sí, vivim en un país més càlid que el de fa 30 o 40 anys però que d’altra banda continua plovent tant i de forma tan irregular com ha estat plovent durant temps immemorials.
Així, si plou el mateix, per què no baixen els rierols? Bé, el canvi d’usos del sòl que ha patit el país és en part responsable. L’abandonament d’activitats tradicionals com la silvicultura o la ramaderia i l’agricultura ha portat a un increment de les masses boscoses, el que es tradueix en un increment en la demanda d’aigua dels boscos. Per fer-vos una idea, un bosc d’alzina al que li plogui 100 L/m2 aproximadament evapotranspirarà 91 L/m2 i només 9 L/m2 podran drenar per la conca hidrogràfica, mentre que si no hi hagués bosc el drenatge seria molt superior i per tant, els rierols baixarien molt més. A més, un increment de la temperatura com el que estem patint comportarà, sens dubte, un increment en el consum d’aigua de les masses boscoses.
D’altra banda, cal tenir en compte la urbanització desaforada que ha patit el nostre entorn i que, a vegades, té més conseqüències de les que es poden apreciar a simple vista. Un bosc d’alzina drena només un 9% de l’aigua rebuda, que pot anar a rius o aqüífers, mentre que una urbanització drena absolutament tota l’aigua que li arriba de forma immediata, i per descomptat impermeabilitza el sòl de manera que es perd capacitat de recàrrega dels aqüífers. Un exemple clar el trobem al delta del Llobregat, on s’ha edificat més en 20 anys que en els 2000 anteriors, provocant un descens pronunciat del cabal dels aqüífers.
L’increment poblacional, per descomptat, és l’altre factor que ha fet minvar el cabal dels nostres rius, doncs és l’home i les activitats que duu a terme el que més afecten al volum d’aigua de les grans conques hidrogràfiques