dimecres, 28 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Ja no plou com abans

“Ni el més vell dels vilatans
recorda una inundació com aquesta!”, “cada any plou menys!”, “aquest rierol,
quan jo era nen, baixava ple!”, “si és que ja no plou com abans”. I és que si
sou assidus a la conversa britànica és molt possible que us sonin aquestes
frases i ben segur que ho heu sentit a dir més vegades que dies i que
llonganisses. Però què hi ha de cert en tot això? Realment hi ha hagut un
descens pluviomètric pronunciat o s’han incrementat les rierades? Per què ja no
baixen com abans els rius?.

Anem a pams. Segurament us ha
vingut al cap el fantasma del canvi climàtic, però no tot té a veure amb això,
doncs el clima mediterrani sempre s’ha caracteritzat per ser altament variable.
Tot i així és molt cert que els seus efectes ja es deixen veure i que la
temperatura global s’ha incrementat en 0,74º C durant l’últim segle. A la
península ibèrica aquest increment ha estat més pronunciat; a l’observatori del
Turó de L’Home (1706 m), per exemple, s’ha detectat un increment de les temperatures
d’1,2º C durant els últims 40 anys. Tanmateix no totes les variables
climàtiques han quedat afectades.

Pel que fa a la pluviometria
peninsular es poden distingir tres zones amb comportaments diferents durant les
últimes dècades. Per una banda, només els observatoris més meridionals
constaten una certa disminució de la precipitació, mentre que els més
septentrionals i atlàntics denoten una lleugera tendència a l’alça. La resta
del territori, en la qual es troba Catalunya, no mostra cap tendència en quant
a la quantitat de precipitació recollida anualment.

D’aquesta manera podem afirmar
contundentment i amb claredat que sí, vivim en un país més càlid que el de fa
30 o 40 anys però que d’altra banda continua plovent tant i de forma tan
irregular com ha estat plovent durant temps immemorials.

Així, si plou el mateix, per què
no baixen els rierols? Bé, el canvi d’usos del sòl que ha patit el país és en
part responsable. L’abandonament d’activitats tradicionals com la silvicultura
o la ramaderia i l’agricultura ha portat a un increment de les masses boscoses,
el que es tradueix en un increment en la demanda d’aigua dels boscos. Per
fer-vos una idea, un bosc d’alzina al que li plogui 100 L/m2 aproximadament
evapotranspirarà  91 L/m2 i
només 9 L/m2 podran drenar per la conca hidrogràfica, mentre que si
no hi hagués bosc el drenatge seria molt superior i per tant, els rierols
baixarien molt més. A més, un increment de la temperatura com el que estem
patint comportarà, sens dubte, un increment en el consum d’aigua de les masses
boscoses.

D’altra banda, cal tenir en
compte la urbanització desaforada que ha patit el nostre entorn i que, a
vegades, té més conseqüències de les que es poden apreciar a simple vista. Un
bosc d’alzina drena només un 9% de l’aigua rebuda, que pot anar a rius o
aqüífers, mentre que una urbanització drena absolutament tota l’aigua que li
arriba de forma immediata, i per descomptat impermeabilitza el sòl de manera
que es perd capacitat de recàrrega dels aqüífers. Un exemple clar el trobem al
delta del Llobregat, on s’ha edificat més en 20 anys que en els 2000 anteriors,
provocant un descens pronunciat del cabal dels aqüífers.

L’increment poblacional, per
descomptat, és l’altre factor que ha fet minvar el cabal dels nostres rius,
doncs és l’home i les activitats que duu a terme el que més afecten al volum
d’aigua de les grans conques hidrogràfiques


per Marcos Fernández Martínez

 

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris