dimarts, 27 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

JCVD

jcvd.jpgRecentment hem vist com actors com Sylvester
Stallone, Bruce Willis o Arnold Schwarzenegger
han a rodar una tercera, o fins i tot quarta part, d’aquelles sagues que els
van escombrar en el seu moment per una mica de caixa i, sobretot,  per recordar que els vells herois encara
tenen molt a dir. Jean-Claude Van Damme és el darrer que s’ha apuntat a aquesta
dèria de recuperar el temps perdut i ens ve a presentar JCVD. L’actor belga és
una d’aquelles estrelles de pel·lícules d’acció que ha estat oblidada pel
públic, quedant relegada a una segona  (o
tercera) fila on l’acompanyen actors com Steven Seagal o Chuck
Norris.

Desprès d’anys sense posar-se davant d’una càmera i
travessar una difícil situació personal amb els diners i les drogues, “el
múscul de Brussel·ler” torna a la gran pantalla de la mà del debutant Mabrouk
El Mechri. Aquest cop però, no trobarem un Van Damme heroic que ha de salvar la
víctima de torn repartint castanyes en un film d’acció en la línea de Soldado Universal o Blanco Humano. Aquest cop Van Damme torna per mostrar-se tal i com
és fent una auto paròdia en un film que conflueix ficció i realitat, la pròpia
vida de l’actor amb un argument de thriller que sembla tret d’una pel·lícula
protagonitzada per el mateix, Tarde de
perros.

El film ens mostra un Jean-Claude Van Damme, a la
edat de 47 anys, és un home en plena crisi. La seva carrera s’ha estancat i
només participa en subproductes d’acció directes a DVD, el pagament d’impostos
li està escurant les butxaques i ha perdut la custòdia de la seva filla. Van
Damme decideix tornar a casa seva, a Bèlgica, un lloc on el seu mite encara no
s’ha degradat. Però aquest viatge, a mig camí entre la realitat i la ficció,
serà només el primer pas de la seva personal baixada als inferns.

En el darrer film de l’actor belga no descobrirem
la seva faceta d’actor de matisos amb vistes de rellançar la seva carrera, però
ens demostrarà que no només és un actor que sap parlar amb els punys i veiem
una persona normal i corrent, amb les seves pors, contradiccions i esperances.
Van Damme deixarà a més d’un bocabadat amb un monòleg de 5 minuts mirant a càmera
despullant els seus sentiments i que, suposadament, no estava dins del guió.

JCVD és un film que ha rebut bones crítiques al seu
pas per diferents festivals europeus, com en el passat Festival de Sitges on va
unir a crítica i públic coincidint en que és un film ideal per desmitificar un
actor tan encasellat com els d’acció i mostrar-nos la part més humana de
l’actor, però a l’hora la més vulnerable i patètica.

En definitiva una pel·lícula interessant que es
mereix una oportunitat però que té  un
únic inconvenient que és que si no ets coneixedor de la filmografia de Van
Damme (cosa molt comú), és possible que perdis detalls, referències i acudits.

per Albert Canalejo


Llepafilms.blogspot.com

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris