Joan Gallart

joangallartp.jpgAquest professor de català, és un apassionat del teatre. El seu treball diari, a l’Escola Pia Calella, el combina amb la seva passió per l’art escènic al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar on, constantment, es representen obres escrites, o adaptades, per ell.

Aquest professor de català, és un apassionat del teatre. El seu treball diari, a l’Escola Pia Calella, el combina amb la seva passió per l’art escènic al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar on, constantment, es representen obres escrites, o adaptades, per ell.

joan_gallart.jpgA què es dedica professionalment?
Sóc professor de llengua i literatura catalanes a l’Escola Pia Calella.

I què li agrada més de la seva feina?
El fet que et permet està en contacte directe amb la gent. Això inclou tant els companys de feina (amb qui, afortunadament, la relació és molt bona), com l’alumnat (treballar amb adolescents, malgrat les dificultats i les emprenyades que de vegades agafo, em segueix motivant).

I menys?
Els canvis constants en el sistema d’ensenyament, sovint fets per gent que sembla que faci anys que no trepitja les aules; i la poca consideració que tenim com a professionals, en  molts sectors de la societat, que només ens veuen quan fem vacances.

Però la seva afecció, en realitat, és...
El teatre.

Com a persona, com es definiria?
Intento ser coherent en tot allò que faig. M’agrada que em respectin de la mateixa manera que jo respecto els altres. No m’agraden les imposicions basades només en el “perquè sí”. I necessito un espai de temps personal per a les meves activitats: llegir, escriure...

Llibre, pel·lícula i música preferida?
Els llibres d’Enrique Vila-Matas (El mal de Montano, París no se acaba nunca...); Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez; els Assajos de Montaigne. Jaume Cabré.
No sóc especialment cinèfil, però en el seu moment em va agradar molt El club dels poetes morts (de la qual, dos anys més tard, n’estrenava una versió teatral). M’agrada qualsevol pel·lícula que tingui una història ben explicada.
Bandes sonores de musicals, rock, òpera... depèn del moment.

L'esport que li agrada més és...
El futbol.

Si tingués poder polític, què seria el primer que canviaria?
Les llistes d’espera de la xarxa sanitària pública. La prevenció sovint és qüestió de temps. I, evidentment, certs aspectes del sistema d’ensenyament.

I si fos milionari, en què es gastaria els diners?
En fer feliç la gent que m’envolta (si és que els diners, efectivament, poden ajudar a aconseguir la felicitat). Però sobretot, en obres socials amb un control clar i transparent.

Un fet històric que l'hagi impressionat especialment?
L’11-S i l’11-M per la proximitat. Però també qualsevol dels conflictes actuals en què mor tanta gent i que, sovint, no tenen el mateix ressò mediàtic. I sobretot, Ia Guerra Civil Espanyola; penso que una guerra civil és la més cruel de totes les guerres possibles.

Qui és el seu heroi o la seva heroïna?
Qualsevol persona que faci coses que siguin d’admirar, bé sigui en el camp social, creatiu/artístic, familiar...

En una amistat què és el que valora més?
Que hi siguin, tant si les coses van bé com malament. I que no m’enganyin.

I en una parella?
Que sigui -en el meu cas- la meva millor amiga, també. Perquè això implica sinceritat, fidelitat, suport, paciència...

Per què li agrada viure al Maresme?
Té gairebé tots els avantatges de Barcelona, que és ben a prop, però en canvi, és més tranquil; i té mar.

I què hi troba a faltar?
Un transport públic ràpid i eficaç cap a Barcelona, però també cap  a Girona. L’actual em sembla una autèntica presa de pèl.

per Ramon Texidó

← Torna a l’hemeroteca