dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Jordi Herreruela, director del Festival Cruïlla de Cultures

“Ens podem permetre portar una gran diversitat d’artistes”

jherreruelap.jpgEl proper 23 de juny Mataró donarà la benvinguda a
l’edició 2008 del Festival Cruïlla de Cultures. Amb aquesta ja son quatre les
temporades que es celebra el esdeveniment de manera ininterrompuda. Any darrera
any, el Cruïlla creix en qualitat, maduresa i adeptes. Però, que es lo que fa a
aquesta proposta tant diferent a la resta d’ofertes musicals multitudinàries
que inunden l’estat durant aquestes dates estivals? Jordi Herreruela, director
del projecte, ens confessa part del seu èxit.

El proper 23 de juny Mataró donarà la benvinguda a
l’edició 2008 del Festival Cruïlla de Cultures. Amb aquesta ja son quatre les
temporades que es celebra el esdeveniment de manera ininterrompuda. Any darrera
any, el Cruïlla creix en qualitat, maduresa i adeptes. Però, que es lo que fa a
aquesta proposta tant diferent a la resta d’ofertes musicals multitudinàries
que inunden l’estat durant aquestes dates estivals? Jordi Herreruela, director
del projecte, ens confessa part del seu èxit.  

img_1214kbr.jpgUn any mes
ens retrobem amb una nou cicle del Festival Cruïlla de Cultures de Mataró. Què
diferenciarà aquest Festival de les edicions anteriors?
El principal es que el festival ha hagut de fer un
replantejament de espais esperant a que l’ajuntament de Mataró pugui oferir una
ubicació nova. Això es tradueix en menys concerts a l’exterior i una limitació
horària dels mateixos. La resta: el criteri en la programació, els preus, etc.
En realitat es força continuista; tenim la sensació d’haver trobat una bona
fórmula sobre la que cal continuar treballant.

Fa poc més
de quatre setmanes que vau presentar la programació d’aquest any i ¡ja porteu
unes mil entrades venudes! Espereu una afluència de públic major a la de les
edicions anteriors?

Si assolíssim el mateix número d’assistents seria
tot un èxit; sobretot si tenim en compte que hi ha més concerts al Clap i al
Teatre Monumental i menys concerts multitudinaris. De totes maneres mai havíem
venut entrades abans de començar amb la publicitat de carrer i, aquest any, la
venda d’entrades de concerts com els de Antònia Font, Albert Pla, Jimmy Cliff,
Keny Arkana o Chambao esta gaudint de força èxit.

Quin penses
que es el principal motiu d’aquesta demanda? El cartell plantejat o poder també
te molt a veure el fet de que el Festival assimili una rol de consagració
important?

Crec que lo realment important es que el festival
s’està consolidant. La gent, a mida que s’apropen les dates, espera que surti
la programació; i no només això, cada vegada es més conscient de que  pot quedar-se sense entrades per alguns
concerts. Tots aquests factors fan que no vulguin esperar a ultima hora per
adquirir-les.

A
diferencia dels grans festivals de música estivals, el vostre no es decanta per
concentrar nombroses actuacions en una jornada maratoniana de 2/3 dies, si no
que diversifica les mateixes espaiant-les en un marge d’un mes. Per que vau
optar per aquest format?

Al principi va ser per la falta d’un espai on
poder desenvolupar aquestes jornades intensives, i perquè Mataró no disposa
d’una capacitat de acollida multitudinària i concentrada. Ara bé, a data d’avui
preferim aquest format de festival; atreu a un altre tipus de públic, més
adult, on prima la disposició de gaudir dels concerts sobre el caràcter
merament festiu. Amb aquest format ens podem permetre portar una gran
diversitat d’artistes per a tot tipus de públic. Es molt engrescador veure com
tanta gent, i tant diferent, s’involucra.

Com a
novetat, aquest any inaugureu un altre Cruïlla a Barcelona, al Parc del Fòrum,
concretament. Què ha motivat aquesta nova iniciativa?

Tant el festival Mataró, Cruïlla de Cultures com
el projecte de La Casa
de la Música
estan despertant molt d’interès per la qualitat de la seva programació, de la
seva promoció, per la capacitat de dinamització i d’atraure gent, etc.  Des de 
fa un parell d’anys que anem rebent propostes que ens animen a fer
altres activitats, tant a Barcelona com a diferents indrets de Catalunya. A
l’Associació de Sales hem establert una molt bona relació amb la Sala Apolo; la proposta
de portar el Cruîlla a Barcelona ha estat cosa dels seus responsables. A
nosaltres ens ha semblat que aquest era un pas notable pel creixement del
festival, de manera que Apolo i Clap ens hem associat per organitzar el Cruïlla
BCN.

I aquest sí
que concentra totes les actuacions en un sol dia. Quin es el motiu d’aquesta
diferència de plantejament entre totes 2 propostes?

El motiu principal es la pròpia idea de
creixement; no té cap sentit portar a Barcelona una proposta similar a la que
ja es fa a Mataró. Es tractaria d’una mena d’autocompetencia absurda. Per altra
banda, disposar d’un espai com el Fòrum permet plantejar un macroconcert,  amb un nombre important de grups i encarat
cap a una quantitat important de públic. Aquesta possibilitat no l’hem tinguda
a Mataró i ens agradaria poder explorar la seva funcionalitat.

La
programació del Cruïlla de Cultures ja la teniu tancada, però encara continueu
treballant en la de Barcelona. Penseu en una xifra en concret de grups?

Doncs a dia d’avui ja la tenim tancada. En total
parlem d’onze grups, repartits en un horari que va des de les 17 hores fins a
les 4 de la matinada. Penso que serà una superfesta a un preu que considerem
especialment barat (¡només 25 euros!). Encara més si tenim en compte que els
preus dels concerts a la capital s’han disparat durant aquests darrers anys.

foto_amparanoia.jpgTindrem
algun nom més consagrat que afegir als ja existents (Amparanoia, La Peuple de l’Herbe…)?

Sí, sí. Tenim un gran nom com Asian Dub Fundation,
però penso que seria injust deixar a banda noms pels que apostem fort i que,
pràcticament, son ja grans reconeguts; parlo de formacions com Canteca de
Macao, Morodo, Tiken Jah, Fakoly, Zuco 103 o D’Callaos.

Aquest
Cruïlla de Barcelona, també neix amb la idea de continuïtat temporal?

I tant! Un festival necessita de tres a cinc anys
per a consolidar-se i començar a ser sostenible. Una inversió a curt termini en
aquest sector d’activitat es, senzillament, impensable.

I
contempleu la possibilitat de que, amb el temps, el Cruïlla de Cultures emigri
cap a Barcelona i es converteixi en un únic festival de gran format
estandarditzat?

No, no ho contemplem. Ens agraden tots dos formats
i el pas cap a Barcelona ha de ser de creixement no de substitució. A més, a la
capital no podríem presentar una part important dels espectacles que presentem
a Mataró. El format de grup del festival de Barcelona es bàsicament festiu, i
el públic majoritari es d’un perfil jove. A Mataró, de forma contraria, els
perfils de públic i artistes son amplíssims.

Sigui com
sigui, valoreu la possibilitat de que un dia pugui perdre la seva identitat
cultural i ètnica en benefici de les demandes comercials?

No. D’això ja s’encarreguen altres festivals.
Precisament, el motiu principal que fa especial al Cruïlla es que no ofereix
les actuacions d’uns artistes que estan a tota la resta de festivals any rere
any. Penso que es imprescindible continuar amb la línea que ens diferencia dels
altres. Es molt important continuar generant interès, oferir propostes inèdites
i continuar apostant per els artistes nacionals.

La música
sempre hauria d’anar lligada a la cultura?

Pot no fer-ho? D’una manera o d’una altre, ens
agradi més o menys la seva qualitat o la intenció amb la que s’utilitza, la
música es cultura. Es present a totes les societats, en totes les èpoques, i
els seus efectes son sempre beneficiosos. Un ideal seria que portés incorporada
una intenció de transformació personal i social al darrere però, com que això
es una utopia, dedicarem tots els nostres esforços a incorporar aquesta
intenció als actes en els quals ens involucrem. Moltes vegades ens han proposat
a artistes amb una importat repercussió mediàtica però amb qui no compartim el
seu discurs; en aquestes ocasions hem preferit abstenir-nos de programar-lo

per Raül Ruiz

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris