Josep Maria Martín

“Avui hi ha molta més cultura gastronòmica”

jmmartinp.jpg Josep Maria Martín és un dels millors cuiners de la comarca. Des del seu restaurant, El Nou-Cents de Mataró, ha anat investigant en aquesta professió que, a la vegada, és la seva forma de vida. Com tots els genis de la cuina, ens parla amb emoció i passió dels seus descobriments, i de les dues jornades que organitzen des de fa 20 anys.

Josep Maria Martín és un dels millors cuiners de la comarca. Des del seu restaurant, El Nou-Cents de Mataró, ha anat investigant en aquesta professió que, a la vegada, és la seva forma de vida. Com tots els genis de la cuina, ens parla amb emoció i passió dels seus descobriments, i de les dues jornades que organitzen des de fa 20 anys.

jmmartin.jpgFeu dues jornades a l’any, una a la primavera, i una altra a la tardor. Ens podeu explicar en què consisteixen?
Sí, la de la primavera és, bàsicament, sobre pèsols i faves. Ho fem des de fa molts anys i convidem a investigadors i especialistes. Són productes "estrella" de la comarca i ens agrada potenciar-los. A la tardor, al setembre, ens dediquem als bolets. Abans, treballàvem la caça en general i, sense adonar-nos, els bolets van anar agafant protagonisme...

Hi ha altres productes típicament del Maresme?
Sí, les maduixes, per exemple. O les cireres. Hi ha productes que són més de temporada que altres. Hi ha altres productes que no se li ha fet tant de cas, com les pastanagues o les cebes que es cultivaven aquí, que també tenen moltes peculiaritats de la comarca.

Però sempre ha investigat altres èpoques.
Sí. Sempre he tingut molta curiositat. Amb l’ajuda dels historiadors del Museu de Santa Maria, he anat estudiant plats i elaboracions d’altres èpoques. I hem anat investigant... Però és veritat que molts menjars, com cuines de l’època romana, avui no seríem capaços de menjar-los. Els gustos, i sobretot els olors, han canviat molt.

Aquest any, el restaurant ha fet 25 anys. Com ha evolucionat la seva cuina?
Molt. Des dels vins, que han millorat molt en qualitat, fins a la forma de cuinar. El secret de la meva cuina era el suquet, que feia amb una olla grossa. Avui, la diferència està bàsicament en l’olla, que ara és molt petita. La substància és molt més neta, més acurada, encara que les proporcions es respecten. Els peixos, però, avui es tracten un a un. I és que cada peix, per exemple, té el seu temps de cocció. I la salsa és el fil conductor de cada peça. Has d’encertar en la textura.

Un plat del què s'hi senti especialment orgullós.
Pèsols amb xocolata. És un plat que agrada molt. Són pèsols crus, banyats en xocolata i  una perla de foie arrebossada.

noucents.jpgOn va aprendre a cuinar?
A la cuina (riu). Quan vaig fer la "mili", no m’havia adonat, però sempre estava a la cuina. Potser és que m’agradava el bon menjar... No ho sé. Naturalment, he fet cursos fora. França, Madrid, ... Però he après treballant aquí, a casa.

Algun referent?
No tinc cap mestre. Però m’agrada molt Jean Louis Niechel. Crec que va ser pioner en moltes coses. En certa manera, ell em va apadrinar. Va venir a cuinar amb mi a unes jornades, per exemple.

Per què l’alta cuina és tan cara?
La cuina d’autor ha d’oferir un producte d’alta qualitat. Si no t’ho ofereixen, no et poden cobrar molt. L’important, sempre, és el producte. Hi ha molts restaurants que només són estètica.

Utilitza molt les noves tecnologies?
És que tot va tant ràpid que ja no consideres segons què com a noves tecnologies. Utilitzo les tecnologies que considero necessàries per a cada plat, sense preguntar-m’ho massa.

Com es pot distingir un bon cuiner d’un de dolent?
Cal investigar sempre. I cal donar varietat. Un cuiner és el que sap fer bé dos o tres plats. Un xef, un cuiner d’alt nivell, és el que sap equilibrar una carta molt rica. Però és veritat que avui hi ha molta més cultura gastronòmica.

per Albert Lladó

← Torna a l’hemeroteca