dimecres, 12 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

L’Esculapi original, al Museu de Mataró

esculapip.jpgEl proper dissabte 1 de març s’inaugurarà al Museu de Mataró (El Carreró, 17) l’exposició "Esculapi, el retorn del déu", que exhibeix la nova imatge restaurada de l’escultura del déu grec de la medicina, trobada a Empúries fa gairebé cent anys.

esculapi.jpgEl proper dissabte 1 de març s’inaugurarà al Museu de Mataró (El Carreró, 17) l’exposició "Esculapi, el retorn del déu", que exhibeix la nova imatge restaurada de l’escultura del déu grec de la medicina, trobada a Empúries fa gairebé cent anys.

L’Esculapi

L’Esculapi d’Empúries, considerada la millor escultura clàssica trobada
a la Mediterrània occidental, ha estat sotmesa a un intens projecte
d’estudi i restauració per part del Museu d’Arqueologia de Catalunya i
el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Aquest procés ha servit perquè
l’escultura recuperés uns 85 fragments que s’havien trobat durant les
excavacions. Un dels elements més destacats que li han estat restituïts
són els braços.

Més de 2.200 anys d’antiguitat

L’escultura,
que té més de 2.200 anys d’antiguitat, es va trobar al jaciment
d’Empúries l’any 1909 en el curs de les excavacions que va dirigir
l’arquitecte, arqueòleg, historiador de l’art i polític mataroní Josep
Puig i Cadafalch. S’hi van trobar diverses parts i fragments
d’escultures, dos dels quals corresponien a la part inferior i superior
d’una mateixa estàtua, que es va identificar en aquell moment com a
Esculapi o Asclepi, déu grec de la medicina. La troballa va tenir una
gran repercussió i un gran impacte popular. L’estàtua va esdevenir un
símbol de les arrels hel·lèniques de la cultura catalana, i el
redescobriment d’aquestes arrels va ser l’espurna que desencadenà el
Noucentisme.

Poc després de ser trobada, l’escultura va
ser traslladada al Museu d’Arts Decoratives de Barcelona. Finalment,
l’any 1932 l’Esculapi es va incorporar a la col·lecció del Museu
d’Arqueologia de Catalunya, creat el mateix any i que l’ha acollit fins
ara.

Gairebé un segle després de la troballa, les
incògnites sobre l’aspecte, l’atribució, la datació i les tècniques de
realització de l’estàtua encara eren nombroses. A més, la peça
necessitava urgentment un procés de restauració amb criteris actuals,
que eliminés la brutícia acumulada i tornés al seu lloc diversos
fragments que se n’havien conservat.

El Projecte Esculapi

Així
és com l’any 2006, el Museu d’Arqueologia de Catalunya va impulsar el
Projecte Esculapi, amb l’objectiu de restaurar l’excepcional escultura
amb el màxim rigor possible i, a la vegada, estudiar i documentar
l’estàtua amb les tecnologies més avançades.

El projecte
ha comportat la col·laboració d’un ampli equip d’especialistes de
reconegut prestigi internacional, així com la realització de tota mena
d’estudis i analítiques, i la intervenció del laboratori de restauració
de materials petris del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on
s’han dut a terme els treballs de restauració sota la direcció d’Àlex
Masalles. El projecte i els treballs de restauració han tingut un cost
de 63.000 €.

Després de diverses valoracions, l’equip
científic va decidir recuperar l’última imatge que, d’acord amb els
coneixements actuals, es creu que va tenir l’escultura a l’antiguitat.
Això ha significat la restitució d’uns 85 fragments que s’havien
recuperat durant les excavacions i que es conservaven a les seus de
Barcelona i Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

El
canvi més significatiu ha estat, però, la recuperació dels braços de
l’escultura. Per al disseny del sistema de fixació es van fer servir
seccions de l’escultura virtual i es van fer maquetes en fusta per
assegurar-ne el funcionament. El sistema de fixació és totalment
reversible i està mecanitzat en acer inoxidable.


per Redacció | Aj. Mataró

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris