dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La Muntanya

Hi havia
una vegada una noia d’uns 25 anys, que vivia en un poble envoltat d’un bosc.
Aquesta noia tenia un somni, pujar dalt d’una muntanya.  Cada dia, es vestia i sortia dient: avui sí
que hi pujaré. I començava a  traspassar
el bosc, però llavors va caure per un barranc. Només es va fer unes quantes
rascadetes, però va decidir fer el camí de retorn cap a casa. L’endemà, va
tornar a sortir i aquest cop quan estava a mig camí, va començar a ploure, una
pluja no gaire intensa. La noia va tornar enrere per por de refredar-se. I així
van passar uns quants dies, la noia iniciava el caminet que ja es coneixia,
però sempre trobava una excusa o una altra per desfer el camí. I un bon dia, va
dir-se: "no podré pujar-hi mai a aquella muntanya, i això que m’havia fet tantes
il·lusions d’arribar al cim", i dir a tothom: "ho he aconseguit, sóc
dalt del cim".

Van
passar uns anys, la noia continuava fent la seva vida al poble. Semblava que la
idea de fer el cim de la muntanya, ja l’havia oblidat. Fins que un dia, van
tenir a casa uns convidats. El cosí Tomàs, durant el sopar, els va explicar,
tot cofoi, com un dia d’estiu, s’havia posat les xiruques i havia fet el cim.
La noia va desenterrar aquell somni de l’oblit. Tot i que, de moment, no es va
posar les xiruques. Un dia que ella va anar a comprar , quan anava de camí, es
va topar amb un vell ermità, i li va dir: "Ja sé que tens un somni, si no
ho intentes mai, mai sabràs si ho aconseguiràs. Tot depèn de tu." La noia
es va quedar callada i pensativa, "i si tingués raó aquest vell
ermità?".  I dit i fet, l’endemà, un
diumenge assolellat, es va penjar una motxilla a l’esquena, i es va calçar les
xiruques.  I camina que caminaràs, i
finalment va arribar al cim.

I avui
torno a ser dalt del cim.


per Roser Caño

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris