dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

L’homenot Carreras: finit corona opus

En el
decurs del programa radiofònic que aquest redactor realitza i condueix,
Quadrant de Menorca, que s’emet cada capvespre per IB3 Ràdio de sis a set i en
directe, he entrevistat a gairebé vuitanta persones destacades de l’illa. Entre
elles hi figura Marcos Carreras, president d’Editorial Menorca i
exvicepresident de PIME i altres destacades entitats, que va  passar pels estudis maonesos de la ràdio
pública balear el passat dia 15.

Em sap
greu de vegades reiterar conceptes i personatges, però és que no puc per menys
que referir-m’hi de bell nou. Es tracta del gran Josep Pla, al qual és públic i
notori que admiro i amb el que de vegades, alguns companys més esqüets que jo
en la redacció de textos, m’han intentat fer burla, per les explicacions
extenses que faig sovint. Bé, si tot el dolent d’un periodista ha de ser que
l’acusin de semblar en Josep Pla, doncs jo opto per la dolenteria sempre que
sigui aquesta. Si l’empordanès ploma d’or hagués viscut mes anys, i en Marcos
Carreras hagués estat contemporani seu, de ben segur que li hauria dedicat un
dels capítols on plasmava la història i la trajectòria vital i professional o
artística dels homenots més significatius d’aquella època de les seves
descripcions incomparables, i de la seva terra i la seva societat d’aleshores.
Carreras, de ben segur, que hauria estat candidat a homenot planià perquè ho és
i n’és representatiu de ple per tot el que ha fet al llarg de la seva vida. Pla
era un home de morro fi i de bons costums, i hagués retratat Carreras com un
reflex de si mateix segurament, ja que s’autodefinia com un petit propietari
rural, modest d’ell, tal com ho va fer l’altre dia el president del Menorca
Diari Insular.

Carreras,
home de llinatge potser fins i tot noble, ja que la història de Menorca explica
que els que el posseïen van arribar a l’illa de la mà directa d’Alfons III en
la conquesta catalana, esdevé un pagès desencisat de les pròpies expectatives,
alhora que en el seu temps decebut d’aquestes, i d’altra banda necessitat
d’altres per raons òbvies d’haver-se de mantenir. El camp i l’agricultura de
Menorca no són rendibles en aquells moments, i Carreras opta per passar al
sector del comerç, abans de perdre bous i esquelles, per la qual cosa s’inicia
en el món empresarial, que acaba de deixar -si bé no del tot- perquè els 65
anys i la jubilació li han marcat la desacceleració professional.

Carreras
no sol concedir entrevistes als mitjans de comunicació, però va venir a
Quadrant de Menorca no pas pel Santi Capellera, tal com em va dir en antena i
en directe, sinó per la casa, per IB3, que admira i respecta, i amb la que hi
manté una relació cordial malgrat que sigui competència directa de la Televisió Menorquina,
un dels mitjans de comunicació del grup que presideix.

Carreras
va resultar un molt bon amfitrió del programa que feia 71 de Quadrant de
Menorca, i es va mostrar en tot moment tal com és  en realitat: un home amb un gran sentit de
l’humor, amant de la seva família i enamorat de la llibertat que els seus fills
han elegit, precisament per no seguir les seves passes.

Amb tota
humilitat va recusar parlar explícitament d’Editorial Menorca, el grup i el
diari degà de l’illa, amb més de 60 anys d’història, ja que em va dir que no
havia vingut a Quadrant de Menorca a fer cap mena de publicitat de res, sinó a
parlar de la seva persona d’una manera planera, senzilla i afable, tal com ho
va fer. Òbviament aquest periodista li va respectar, i ens vam endinsar a fer
esment dels seus projectes de futur, que són tornar als ancestres i treballar
la terra com no ho ha pogut fer en dedicació exclusiva durant tots aquests
anys. També va deixar clar que és un menorquí enamorat de la seva terra, per la
felicitat que li reporta viure tal com es viu a Menorca. 

Tot
homenot és controvertit, i Carreras no n’és l’excepció. També l’han intentat
apunyalar per l’esquena més d’una vegada i de dues, perquè generalment els
sentiments com l’enveja, la gelosia o la rancúnia, no perdonen la iniciativa
aliena, i l’èxit sobretot.  Això passa en
tots els nivells. Però n’estic segur que el somrís sincer de l’homenot en qüestió,
i un parell de paraules ben dites, han apaivagat tot intent de nocturnitat i
traidoria en més d’un camp.

Els
genis, siguin de la casta que siguin, sempre esdevenen el punt de mira de la
mediocritat. I Carreras no és distint a la resta de genis. La seva
idiosincràsia i la seva manera de parlar, riure i caminar el converteixen en un
homenot d’aquells que segur que el geni literari empordanès hagués reflectit en
una de les 30.000 pàgines que va escriure en la nostra llengua pròpia i comuna. 

Carreras ha estat un personatge important en la
història contemporània de Menorca. Amb relacions arreu i amb tothom, que s’ha
mantingut al marge d’assumptes polítics i ha tranquilitzat, amb molta mà
esquerra, possibles temporals empresarials no poc importants. I ha estat senyor
i ha tingut senyoriu, com a bon comerciant en excercici durant molts anys. Ara
poc a poc va deixant per a altres més joves “i més guapes” ens va dir, les
seves responsabilitats a PIME, i ha tancat definitivament les botigues Marks,
un dels símbols comercials de Maó. A seixanta-cinc anys encara li queda molt
per recórrer i molta feina per fer, ja que algú com Carreras no es retira mai.
Però vaja, en aquest moment el podem felicitar perquè la trajectòria ha estat
exemplar, i perquè en arribar a Ítaca després de tants anys d’esforços a la
travessia, es pot ben bé afirmar “finit corona opus”, és a dir, el final corona
l’obra.

I potser pels lectors del Principat aquest article
parla de coses que desconeixen, però sincerament, Menorca té tantes coses en
comú amb la Catalunya
vella, que aquest periodista hi ha passat dos anys i moltes vegades encara creu
passejar per molts indrets de l’Empordà. Heus aquí doncs les coincidències en
els fons, però sobretot en les formes.


per Santi Capellera

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris