dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Mª Àngels Feliu

mafeliup.jpgLa pinedenca Mª Àngels Feliu és llicenciada en Psicologia per la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Actualment, fa la seva tesi doctoral relacionada amb l’àmbit de la psicologia clínica, concretament orientada al camp de les addiccions. Segons ens confessa, el que més li agrada de la seva professió és el tracte amb les persones i la capacitat que tots tenim d’ensenyar i d’aprendre.

La pinedenca Mª Àngels
Feliu és llicenciada en Psicologia per la Universitat Ramon
Llull de Barcelona. Actualment, fa la seva tesi doctoral relacionada amb
l’àmbit de la psicologia clínica, concretament orientada al camp de les
addiccions. Segons ens confessa, el que més li agrada de la seva professió
és el tracte amb les persones i la capacitat que tots tenim d’ensenyar i
d’aprendre.

mafeliu.jpgA què es dedica
professionalment?

A la psicoteràpia o
atenció psicològica i a la recerca en l’àmbit de la psicologia clínica, més
concretament en el camp de les addiccions, ja que estic fent la tesi doctoral
relacionada amb aquest tema.

I què li agrada més de
la seva feina?

M’agrada tot, la
veritat és que no sabria que dir, però si m’haig de decidir per alguna cosa…
el tracte amb les persones. És increïble la capacitat que tenim tots d’ensenyar
i d’aprendre. Penso que és important saber aprendre de tot el que ens toca
viure, i dedicant-me a la psicoteràpia tinc l’oportunitat de poder gaudir d’això.

I menys?
Potser els temes
burocràtics. Sempre s’han d’omplir papers… sobretot em refereixo a l’àmbit de
la recerca.

Però la seva afecció,
en realitat, és…

Penso que tinc la gran
sort de treballar en el que m’agrada, no canviaria la meva feina per cap altre,
però dels àmbits en els que he tingut l’oportunitat de poder treballar l’àmbit
d’actuació que més m’agrada és el penitenciari.

Com a persona, com es
definiria?

Penso que com tothom,
amb virtuts i defectes, i les virtuts sovint són les més complicades
de trobar quan se les ha de dir un mateix, no?? Bueno, per dir alguna
agradable, positiva, carinyosa i sociable.

Llibre, pel·lícula i
música preferida?

Un llibre que em va
encantar: "Els Dimarts amb Morrie", de Mitch Albom. No és el meu
llibre preferit però penso que és un llibre del que es poden aprendre moltes
coses. “La sombra del viento” de Carlos Ruiz Zafón també la considero una gran
obra. Una pel·lícula: "La vida es bella", de Roberto Benigni 
una de les millors pel·lícules que he vist. Música… la veritat és que no sóc
gaire maniàtica però el rock català m’agrada molt i la música pop també.

L’esport que li agrada
més és…

La dansa, se’ns
dubte.

Si tingués poder
polític, què seria el primer que canviaria?

Ufff… suposo que el
primer que canviaria, si més no, intentaria canviar, serien tots els delictes
relacionats amb nens: les explotacions a nens, el tràfic de pornografia
infantil, l’esclavitud… penso que són una de les poblacions més vulnerables i
que està sota la responsabilitat de tots el protegir-la.

I si fos milionari, en
què es gastaria els diners?

Ufff… un altre cop.
Primer de tot m’agafaria un any o anys  sabàtic/s, per poder viatjar amb
alguna ONG i intentar ajudar als més necessitats. Després continuaria
treballant. 

Un fet històric que
l’hagi impressionat especialment?

Suposo que per
proximitat els atemptats de l’11-S i 11-M. Encara recordo perfectament el que
estava fent mentre donaven la noticia dels dos atemptats. Un altre fet que em
paralitza per l’horror que suposa és el genocidi jueu.

Qui és el seu heroi o
la seva heroïna?

No en tinc cap en
concret, però penso que podria ser qualsevol persona que lluiti per aconseguir
la seva felicitat i els seus somnis quan tot el seu voltant es torna favorable
per tot el contrari. Realment alguns dels pacients que he tractat es mereixen
tota la meva admiració personal.

En una amistat, què és
el que valora més?

Per descomptat la
sinceritat, la confiança i el saber que estan allà sempre, per celebracions i
per plors.

I en una parella?
Primer de tot l’amistat
amb l’altre i a partir d’aquí tot el que comporta: fidelitat, compromís,
respecte (essencial),…

Per què li agrada viure
al Maresme?

Penso que tenim la gran
sort de tenir-ho tot. Tranquil·litat, platja, muntanya… Per a mi és important
poder tenir el sentiment de pertinença a un poble, a un grup de gent… A
més tenim dues capitals de província a pocs quilòmetres, Girona i Barcelona.

I què hi troba a
faltar?

Més tranquil·litat a
l’estiu. No tants de guiris.

per Ramon Texidó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris