Mª Àngels Feliu

mafeliup.jpgLa pinedenca Mª Àngels Feliu és llicenciada en Psicologia per la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Actualment, fa la seva tesi doctoral relacionada amb l'àmbit de la psicologia clínica, concretament orientada al camp de les addiccions. Segons ens confessa, el que més li agrada de la seva professió és el tracte amb les persones i la capacitat que tots tenim d'ensenyar i d'aprendre.



La pinedenca Mª Àngels Feliu és llicenciada en Psicologia per la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Actualment, fa la seva tesi doctoral relacionada amb l'àmbit de la psicologia clínica, concretament orientada al camp de les addiccions. Segons ens confessa, el que més li agrada de la seva professió és el tracte amb les persones i la capacitat que tots tenim d'ensenyar i d'aprendre.

mafeliu.jpgA què es dedica professionalment?
A la psicoteràpia o atenció psicològica i a la recerca en l’àmbit de la psicologia clínica, més concretament en el camp de les addiccions, ja que estic fent la tesi doctoral relacionada amb aquest tema.

I què li agrada més de la seva feina?
M’agrada tot, la veritat és que no sabria que dir, però si m’haig de decidir per alguna cosa... el tracte amb les persones. És increïble la capacitat que tenim tots d’ensenyar i d’aprendre. Penso que és important saber aprendre de tot el que ens toca viure, i dedicant-me a la psicoteràpia tinc l’oportunitat de poder gaudir d’això.

I menys?
Potser els temes burocràtics. Sempre s’han d’omplir papers... sobretot em refereixo a l’àmbit de la recerca.

Però la seva afecció, en realitat, és...
Penso que tinc la gran sort de treballar en el que m’agrada, no canviaria la meva feina per cap altre, però dels àmbits en els que he tingut l’oportunitat de poder treballar l’àmbit d’actuació que més m’agrada és el penitenciari.

Com a persona, com es definiria?
Penso que com tothom, amb virtuts i defectes, i les virtuts sovint són les més complicades de trobar quan se les ha de dir un mateix, no?? Bueno, per dir alguna agradable, positiva, carinyosa i sociable.

Llibre, pel·lícula i música preferida?
Un llibre que em va encantar: "Els Dimarts amb Morrie", de Mitch Albom. No és el meu llibre preferit però penso que és un llibre del que es poden aprendre moltes coses. “La sombra del viento” de Carlos Ruiz Zafón també la considero una gran obra. Una pel·lícula: "La vida es bella", de Roberto Benigni  una de les millors pel·lícules que he vist. Música... la veritat és que no sóc gaire maniàtica però el rock català m’agrada molt i la música pop també.

L'esport que li agrada més és...
La dansa, se’ns dubte.

Si tingués poder polític, què seria el primer que canviaria?
Ufff... suposo que el primer que canviaria, si més no, intentaria canviar, serien tots els delictes relacionats amb nens: les explotacions a nens, el tràfic de pornografia infantil, l’esclavitud... penso que són una de les poblacions més vulnerables i que està sota la responsabilitat de tots el protegir-la.

I si fos milionari, en què es gastaria els diners?
Ufff... un altre cop. Primer de tot m’agafaria un any o anys  sabàtic/s, per poder viatjar amb alguna ONG i intentar ajudar als més necessitats. Després continuaria treballant. 

Un fet històric que l'hagi impressionat especialment?
Suposo que per proximitat els atemptats de l’11-S i 11-M. Encara recordo perfectament el que estava fent mentre donaven la noticia dels dos atemptats. Un altre fet que em paralitza per l’horror que suposa és el genocidi jueu.

Qui és el seu heroi o la seva heroïna?
No en tinc cap en concret, però penso que podria ser qualsevol persona que lluiti per aconseguir la seva felicitat i els seus somnis quan tot el seu voltant es torna favorable per tot el contrari. Realment alguns dels pacients que he tractat es mereixen tota la meva admiració personal.

En una amistat, què és el que valora més?
Per descomptat la sinceritat, la confiança i el saber que estan allà sempre, per celebracions i per plors.

I en una parella?
Primer de tot l’amistat amb l’altre i a partir d’aquí tot el que comporta: fidelitat, compromís, respecte (essencial),...

Per què li agrada viure al Maresme?
Penso que tenim la gran sort de tenir-ho tot. Tranquil·litat, platja, muntanya... Per a mi és important poder tenir el sentiment de pertinença a un poble, a un grup de gent... A més tenim dues capitals de província a pocs quilòmetres, Girona i Barcelona.

I què hi troba a faltar?
Més tranquil·litat a l’estiu. No tants de guiris.

per Ramon Texidó

← Torna a l’hemeroteca