dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Manel Vicente

manel_vicente_p.jpg
Manel Vicente és un calellenc que sent una
gran passió per l’esport i per l’ensenyament. Actualment, desenvolupa la seva
tasca professional com a mestre d’Educació Física, és President del Club
d’Atletisme Calella i, a més, és directiu de la Federació Catalana
d’Atletisme. Els que coneixem a Vicente el considerem una persona d’empenta,
treballadora i compromesa amb tot el que fa i creu.

Manel Vicente és un calellenc que sent una
gran passió per l’esport i per l’ensenyament. Actualment, desenvolupa la seva
tasca professional com a mestre d’Educació Física, és President del Club
d’Atletisme Calella i, a més, és directiu de la Federació Catalana
d’Atletisme. Els que coneixem a Vicente el considerem una persona d’empenta,
treballadora i compromesa amb tot el que fa i creu.

manel_vicente_01.jpgA què
es dedica professionalment?

La meva professió és mestre d’Educació Física,
estic a l’Escola Freta de Calella amb nens i nenes de 5 a 12 anys.

I què
li agrada més de la seva feina?

M’agrada molt el contacte amb el món de
l’esport, i concretament, gaudeixo moltíssim a l’ensenyament. Però en el meu
temps lliure, m’he anat introduint en el món de la gestió esportiva per el que
sento una passió especial. Des del 2002 sóc el President del Club d’Atletisme
Calella, actualment a Primera, i directiu de la Federació Catalana
d’Atletisme des del 2006. Aquestes aficions s’han convertit en una segona
feina, això si, no remunerada.

I
menys?

A l’escola avaluar, haver de posar una nota
als alumnes encara que es tinguin en compte un munt de valoracions que s’han
fet de manera contínua. I al Club, la manca de temps per poder donar resposta
al gran creixement que ha sofert en els darrers anys.

Però la
seva afecció, en realitat, és…

Viatjar per conèixer món i fer esport per
estar en forma. També m’agrada molt el cinema, si es tracta d’una bona
pel·lícula.

Com a
persona, com es definiria?

Una persona amb empenta. Si hagués de posar-me
qualificatius suposo que en trobaria molts, però n’hi ha cinc que crec que
sobresurten: col·laborador, treballador, altruista, perfeccionista i ambiciós.

Llibre,
pel·lícula i música preferida?

Com a
llibre, el darrer que m’he llegit, me’l va regalar la meva dona per Sant Jordi,
"La sort del meu destí" d’Isidre Esteve. Com a pel·lícula, una que
perdurarà en el temps per la seva vinculació amb l’olimpisme, “Carros de
fuego”. I pel que a la música, de més jovenet vaig ser un amant del Rock
Català, però ara em declino més per a qualsevol dels bons grups Pop que hi ha.

L’esport
que li agrada més és…

El que practico regularment, l’atletisme, base
de tots els esports i  esport rei dels
Jocs Olímpics.

Si
tingués poder polític, què seria el primer que canviaria?

A nivell local, establiria un conveni entre
les regidories d’Educació i Esport per la promoció i dinamització de l’Esport
Base a les escoles.
També, unificaria algunes entitats del poble.
Sota el meu punt de vista, una ciutat com Calella no es pot permetre
subvencionar a dues o més entitats d’un mateix esport.
A nivell autonòmic, aprovar una llei que
obligui a governar, en qualsevol poble català, qui hagi guanyat les eleccions i
que no permetés aquest ball de pactes que menyspreen els votants.
I a nivell estatal, donar més autonomia a qui
la demana, com ara Catalunya.

I si
fos milionari, en què es gastaria els diners?

En projectes propis d’Educació i Esport, com a
suport de desenvolupament en indrets necessitats d’arreu del món.

Un fet
històric que l’hagi impressionat especialment?

Els Jocs Olímpics de Barcelona ’92, van
transformar la ciutat de Barcelona i van passar a ser els primers, i de moment
únics, d’Espanya. Només tenia 14 anys i em van marcar molt, els vaig viure amb
molta intensitat i proximitat.

Qui és
el seu heroi o la seva heroïna?

Més que heroi, una persona per la que sento
admiració. En Johan Cruyff, un home que ha viscut i gaudit de l’esport, i
posteriorment n’ha fet gaudir a la gent com ningú, transmetent passió. A més,
s’ha comportat sempre com un senyor, de manera exemplar, en un esport en el que
sovint hi ha massa agressivitat i violència.

En una
amistat què és el que valora més?

Caminar junts, que hi siguin quan els
necessites. Ésser comprès tot i els diferents punts de vista.

I en
una parella?

El recolzament i comprensió en allò que
cadascú fa per redescobrir-se i seguir essent un mateix. I sobretot, saber
aprofitar, gaudint, del temps que es comparteix i dels moments que es viuen en
comú, sempre sentint-se estimat.

Per què
li agrada viure al Maresme?

Tenir a tocar mar i muntanya, i tot un conjunt
de serveis, és un gran privilegi. A aquests trets diferencials se’ls suma la
proximitat i bona comunicació amb Girona i Barcelona, i els seus respectius
aeroports.

I què
hi troba a faltar?

Més carrils bicicleta, tot i que hi ha
municipis que ja ho van tenint en compte.

per Ramon Texidó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris