dijous, 21 de novembre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Maresme i creixement

Les dades de
l’Institut Nacional d’Estadística (INE) corresponents a 2006, publicades fa
poc, indiquen que la tendència al creixement que havia tingut la comarca del
Maresme es modera. Segons va publicar Diari Maresme.com "l’1de gener de 2007, la comarca del
Maresme tenia una població de 414.081 habitants. Això representa un increment
percentual de l’1,2% respecte a les xifres que va publicar la meteixa font
l’any anterior", és a dir  "4.956 persones" més. A falta
d’estudiar-ho més, veiem que els principals increments se situen al Nord (Sant
Cebrià de Vallalta el 7%, Palafolls el 6,3% i Tordera el 4,4%), mentre que els
creixements negatius afecten especialment al Sud (Premià de Dalt i Premià de
Dalt perden un 1% i Alella un 0,2%).

Diuc que falten estudis un pèl més acurats per vàries raons. Una, per exmeple,
perquè la principal ciutat de la comarca, Mataró, féu una revisió del cens, que
tenia lleugerament ‘inflat’, que en moderà també el creixement habitual. Dos,
perquè tant important és saber quants pugem que conèixer quins són els
moviments reals, és a dir, d’on vénen els que vénen i on marxen els que marxen
(que són menys). I quin és el creixement vegetatiu en relació a la població actual
i en relació també als increments, per exemple. O quines són les tendències
despecte a la desigualtat de les variables entre el Nord i el Sud…

Malgrat això, aventuro algunes conclusions, d’acord amb el que hem pogut llegir
en altres documents (els estudis de població que anualment publica l’Ajuntament
mataroní, per exemple, o algun dels documents del Pla Estratègic del Maresme).
La primera és òbvia: Catalunya ha sumat els darrers anys un milió d’habitants
més, la majoria fruit de la immigració extracomunitària, i el maresme no n’és
una excepció: el seu dinamisme atrau els fluxes. La gestió d’aquests nous
fluxes, la seva imbricació a les poblacions del Maresme, a la nostra economia i
al nostre sistema de vida i la maximització del seu impace positiu (minimitzant-ne
el negatiu, que hi és).

El segon moviment de fons correspon a que el Maresme ha entrat, també des de fa
temps, a la dinàmica de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), tant amb
conseqüències positives (flexibilitat entre oferta i demanda laboral, sinèrgies
d’atracció econòmica, etc.) com en les negatives (infraestructures a tope,
desharmonització de les polítiques urbanísiques amb el seu impacte sobre el
paisatge i els serveis públics, difusió urbana i cultural -"on
visc?"-…). Aprofitar les primeres i resoldre les segones ha de ser la
prioritat de les nostres poblacions, crec. Però ordenar el conjut del territori
metropolità, també, no podem confiar en el ‘laisser faire’ del creixement si
volem que el que hem tingut impacti positivament, especialment ara que es
desaccelera l’economia i haurem de refiar-nos de les apostes que haguem fet en
temps de ‘vaques grasses’, que n’hi ha. En aquest sentit, crec molt estratègic
per al país un debat serè de l’avantprojecte del Pla General Metropolità per a la RMB que la Generalitat és a punt
de posar damunt la taula.

Som-hi.
Després de parlar tant (els 30 municipis de la comarca ens caracteritzem per
donar voltes anys i anys sobre els mateixos temes) ara ve l’hora de l’acció.


per Ramon Bassas

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per