dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Monòleg de mirall

Avui no és un bon dia per anar a cercar treball. Tinc el cap
fet un nus, les

puntes
obertes, el serrell massa arrissat i no tinc temps d’anar a la perruqueria.

– Vaja !! M’ha
sortit un grà en mig del nas, precisament avui, quan haig de fer aquesta
entrevista tan important. Doncs.. no sé perquè m’he llevat. N’he vist de més
alegres, per començar.

– Encara que,
això, és el de menys si ho comparo  amb
les ulleres que m’han quedat de no dormir, quasi en tota la nit, pensant amb la
maleïda entrevista.

– Faig una
mala ganya que puc arribar a espantar al més ben pintat.

– Serà millor
que no m’entretingui, divagant, i comenci a reconstruir-me la façana sense
perdre més temps.

– Primer una
bona dutxa calenteta a veure si em revitalitza i m’oblido, per ara, del grà que
m’ha sortit.

– Ben mirat,
si no t’hi fixes molt, gairebé, no es veu. Total.. una mica de maquillatge i ja
està.

– Però, millor
primer, em preparo la roba per donar un toc de distinció i així rematar la
feina.

– De fet, que
deu ser el més adient per una ocasió d’aquesta mena ?

– Si vaig
massa elegant, es pensaran que vull prendre la feina a l’entrevistador.

– Es clar que,
si em poso roba molt còmoda donaré la imatge de que no m’ho prenc seriosament.

– Potser hauré
de fer una barreja de les dues. No ho sé, ja ho veurem.

– Upss !! Ara
que m’hi fixo, diria que m’he engreixat.

– Aquesta
panxeta incipient, em fa mala espina. Em peso… Aaapppa !!

– Haig de fer
règim i deixar de menjar tanta pizza, entrepans i gelats de xocolata.

– Que vols ?
Sempre corrent, sense temps de res. Ni de respirar.

– Tampoc
m’haig de preocupar massa. No crec que mirin si faig una mica de panxeta, o si
el vestit és l’ adequat.

– No sé perquè
li dono tanta importància a aquest tema. Total, només tinc vint i cinc anys.

– Tinc molt de
camí per fer i per a descobrir encara, oi?

–  Soc jove, guapíssima, alta, de cabells llargs
i rossos. No tinc cap arruga, per ara. Que més vull?

– Suposo que
ho vull tot. Com tot hom. Què si no?

– No penso
perdre el temps amb tonteries, fent coses que no em portin enlloc.

– Ara estic en
el millor moment de la meva vida i no vull pensar com estaré o com seré, d’
aquí a vint i cinc anys més.

– Quin aspecte
tindré amb cinquanta anys al damunt? Millor no pensar-hi …

– Espero que
el mirall no sigui massa cruel.

– Així que,
val més que em prepari per aquest present immediat i no pas que m’emboliqui amb
futurs incerts.

– Avui es
avui. Id est, carpe diem.

– Veig que
encara tinc fresc el meu llatí. Com no ? Dormíem recitant les declinacions!

– Bé, el
rellotge corre i jo no em puc aturar. Me’n vaig a la dutxa, ja¡

– Ah!! Després
de l’entrevista he de trucar al meu xicot. Estarà neguitós per saber com m’ha
anat.

– Per tant, anem-hi !!
que el món m’espera i no vull fer tard !!


per Maria Fors

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris