Monòleg de mirall

Avui no és un bon dia per anar a cercar treball. Tinc el cap fet un nus, les

puntes obertes, el serrell massa arrissat i no tinc temps d’anar a la perruqueria.

- Vaja !! M’ha sortit un grà en mig del nas, precisament avui, quan haig de fer aquesta entrevista tan important. Doncs.. no sé perquè m’he llevat. N’he vist de més alegres, per començar.

- Encara que, això, és el de menys si ho comparo  amb les ulleres que m’han quedat de no dormir, quasi en tota la nit, pensant amb la maleïda entrevista.

- Faig una mala ganya que puc arribar a espantar al més ben pintat.

- Serà millor que no m’entretingui, divagant, i comenci a reconstruir-me la façana sense perdre més temps.

- Primer una bona dutxa calenteta a veure si em revitalitza i m’oblido, per ara, del grà que m’ha sortit.

- Ben mirat, si no t’hi fixes molt, gairebé, no es veu. Total.. una mica de maquillatge i ja està.

- Però, millor primer, em preparo la roba per donar un toc de distinció i així rematar la feina.

- De fet, que deu ser el més adient per una ocasió d’aquesta mena ?

- Si vaig massa elegant, es pensaran que vull prendre la feina a l’entrevistador.

- Es clar que, si em poso roba molt còmoda donaré la imatge de que no m’ho prenc seriosament.

- Potser hauré de fer una barreja de les dues. No ho sé, ja ho veurem.



- Upss !! Ara que m’hi fixo, diria que m’he engreixat.

- Aquesta panxeta incipient, em fa mala espina. Em peso... Aaapppa !!

- Haig de fer règim i deixar de menjar tanta pizza, entrepans i gelats de xocolata.

- Que vols ? Sempre corrent, sense temps de res. Ni de respirar.

- Tampoc m’haig de preocupar massa. No crec que mirin si faig una mica de panxeta, o si el vestit és l’ adequat.

- No sé perquè li dono tanta importància a aquest tema. Total, només tinc vint i cinc anys.

- Tinc molt de camí per fer i per a descobrir encara, oi?

-  Soc jove, guapíssima, alta, de cabells llargs i rossos. No tinc cap arruga, per ara. Que més vull?

- Suposo que ho vull tot. Com tot hom. Què si no?

- No penso perdre el temps amb tonteries, fent coses que no em portin enlloc.

- Ara estic en el millor moment de la meva vida i no vull pensar com estaré o com seré, d’ aquí a vint i cinc anys més.

- Quin aspecte tindré amb cinquanta anys al damunt? Millor no pensar-hi ...

- Espero que el mirall no sigui massa cruel.

- Així que, val més que em prepari per aquest present immediat i no pas que m’emboliqui amb futurs incerts.

- Avui es avui. Id est, carpe diem.

- Veig que encara tinc fresc el meu llatí. Com no ? Dormíem recitant les declinacions!

- Bé, el rellotge corre i jo no em puc aturar. Me’n vaig a la dutxa, ja¡

- Ah!! Després de l’entrevista he de trucar al meu xicot. Estarà neguitós per saber com m’ha anat.

- Per tant, anem-hi !! que el món m’espera i no vull fer tard !!

per Maria Fors

← Torna a l’hemeroteca