dimarts, 27 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Monòleg de nadal

Ja han arribat les grans festes!! I, encara
que continuem amb  el regust del panellet
i el vi ranci de l’àvia, a la boca, ja estem ben farcits de torrons des de fa
un mes.

– Sembla que, tots, tenim pressa per guarnir
les cases amb colors d’hivern.

– La veritat es que em sembla bé. Ara per ara,
aquestes festes són el millor de l’any. O no ?

– És clar que, això, només és una opinió meva.
Jo ho veig així.

– Segur que, en aquestes diades, molts
s’escapen ben lluny de tot.

– A mi, m’agraden molt les campanes, les
boletes i les estrelletes que hi posem damunt l’avet. O de l’arbre que escollim,
és clar.

– De fet, sobretot, m’agraden molt les llums
en que s’adornen els carrers, les finestres i els balcons.

– Parlant de carrers i de garlandes serà
millor que surti a fer un tomb, abans que em passi més estona parlant, tota
sola. Ja buscaré els ornaments més tard.

– ¡ Apa ! Doncs.. agafo l’abric i la bufanda i
carrer avall que me’n hi vaig.

– Buufa !! Fa fred de veritat ! Tal vegada,
també, m’hauria d’haver posat aquells guants, tan divertits, de coloraines.

– Un altre cop serà ! Les mans a la butxaca i,
tot solucionat.

– Mmm..! 
Quina olor que fa.  Segur que
alguna xemeneia està fumejant.

– M’agrada molt aquesta olor d’hivern, quan
els troncs cremen a la llar.

– Eeei !! Que és aquesta música que sento ?

– Ning-nang, ning-nang !  És l’home grassonet, vestit de vermell, que
dóna

 caramels als nens a la cantonada.

– Ho, ho, ho !! Cada any el tenim aquí,
repicant per tot el poble.

– En hi ha per un llarg mes d’ il·lusions i
esperances. I penso passar-ho molt bé.

– ¡¡Adeeesssste fideeeles, laeeeti,
triumphaaaantes…!!! Sempre acabo cantant aquesta nadala, en veu baixa, pel
carrer.

– Alguna que altre botiga la posa a la
megafonia i no puc evitar de que m’agradin les nadales. Serà l’ esperit
nadalenc ?

– O potser, perquè es una costum de molts anys
i, jo, ja en tinc uns quants.

– Suposo que deu ser això.

– Vaja ! Tot cantant i divagant, he arribat
fins ben avall de la rambla.

– Renoi !! Quin aparador tan bonic!! Això sí,
que és vestir-se de festa.

– Les ampolles de cava festegen amb els
torrons. I les neules, les panses i els pinyons juguen amb les nous, les
ametlles, les mantegades i els bombons.

– Quina enfitada !!  Sempre em passa el mateix. Què vols ? Tot és,
irresistiblement bo.

– Bé, em sembla que ja és hora de tornar cap a
casa, i treure el nas del vidre d’aquest aparador.

– Cap amunt !! 
Que el temps  vola i he de fer el
sopar.

– Val més que m’embolcalli ben fort amb la
bufanda. Aquesta humitat es cala fins al moll de l’os.

– Veig que ja estan penjant l’enllumenat.
Espero que enguany, també, sigui ben maco. Si més no, com l’any passat.  

– Es estrany que, encara, no l’haguessin posat.
Tanmateix, no crec que tardin massa a fer l’encesa oficial.  

– Saps què ? Ara, quan arribi a casa, jo sí,
encendré les llums del meu balcó.

– Penso fer la meva pròpia inauguració.

– Per què, no ? Doncs.. si ja ha arribat el
Nadal, celebrem-lo amb alegria !!    

– Celebrem-lo com cal!!


per Maria Fors

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris