Monòleg de nadal

Ja han arribat les grans festes!! I, encara que continuem amb  el regust del panellet i el vi ranci de l’àvia, a la boca, ja estem ben farcits de torrons des de fa un mes.

- Sembla que, tots, tenim pressa per guarnir les cases amb colors d’hivern.

- La veritat es que em sembla bé. Ara per ara, aquestes festes són el millor de l’any. O no ?

- És clar que, això, només és una opinió meva. Jo ho veig així.

- Segur que, en aquestes diades, molts s’escapen ben lluny de tot.

- A mi, m’agraden molt les campanes, les boletes i les estrelletes que hi posem damunt l’avet. O de l’arbre que escollim, és clar.

- De fet, sobretot, m’agraden molt les llums en que s’adornen els carrers, les finestres i els balcons.

- Parlant de carrers i de garlandes serà millor que surti a fer un tomb, abans que em passi més estona parlant, tota sola. Ja buscaré els ornaments més tard.

- ¡ Apa ! Doncs.. agafo l’abric i la bufanda i carrer avall que me’n hi vaig.

- Buufa !! Fa fred de veritat ! Tal vegada, també, m’hauria d’haver posat aquells guants, tan divertits, de coloraines.

- Un altre cop serà ! Les mans a la butxaca i, tot solucionat.

- Mmm..!  Quina olor que fa.  Segur que alguna xemeneia està fumejant.

- M’agrada molt aquesta olor d’hivern, quan els troncs cremen a la llar.

- Eeei !! Que és aquesta música que sento ?

- Ning-nang, ning-nang !  És l’home grassonet, vestit de vermell, que dóna

 caramels als nens a la cantonada.

- Ho, ho, ho !! Cada any el tenim aquí, repicant per tot el poble.

- En hi ha per un llarg mes d’ il·lusions i esperances. I penso passar-ho molt bé.

- ¡¡Adeeesssste fideeeles, laeeeti, triumphaaaantes...!!! Sempre acabo cantant aquesta nadala, en veu baixa, pel carrer.

- Alguna que altre botiga la posa a la megafonia i no puc evitar de que m’agradin les nadales. Serà l’ esperit nadalenc ?

- O potser, perquè es una costum de molts anys i, jo, ja en tinc uns quants.

- Suposo que deu ser això.

- Vaja ! Tot cantant i divagant, he arribat fins ben avall de la rambla.

- Renoi !! Quin aparador tan bonic!! Això sí, que és vestir-se de festa.

- Les ampolles de cava festegen amb els torrons. I les neules, les panses i els pinyons juguen amb les nous, les ametlles, les mantegades i els bombons.

- Quina enfitada !!  Sempre em passa el mateix. Què vols ? Tot és, irresistiblement bo.

- Bé, em sembla que ja és hora de tornar cap a casa, i treure el nas del vidre d’aquest aparador.

- Cap amunt !!  Que el temps  vola i he de fer el sopar.

- Val més que m’embolcalli ben fort amb la bufanda. Aquesta humitat es cala fins al moll de l’os.

- Veig que ja estan penjant l’enllumenat. Espero que enguany, també, sigui ben maco. Si més no, com l’any passat.  

- Es estrany que, encara, no l’haguessin posat. Tanmateix, no crec que tardin massa a fer l’encesa oficial.  

- Saps què ? Ara, quan arribi a casa, jo sí, encendré les llums del meu balcó.

- Penso fer la meva pròpia inauguració.

- Per què, no ? Doncs.. si ja ha arribat el Nadal, celebrem-lo amb alegria !!    

- Celebrem-lo com cal!!

per Maria Fors



← Torna a l’hemeroteca