Montserrat Candini

candini1.jpg Montserrat Candini resideix a Calella des de fa prop de vint anys. Formada a ESADE en Funció Directiva a les organitzacions públiques i privades. Va estudiar Art Dramàtic i Periodisme i és funcionària de la Generalitat de Catalunya en excedència.



candini2.jpg Montserrat Candini resideix a Calella des de fa prop de vint anys. Formada a ESADE en Funció Directiva a les organitzacions públiques i privades. Va estudiar Art Dramàtic i Periodisme i és funcionària de la Generalitat de Catalunya en excedència.

Disposa d'una llarga experiència a l’Administració i ha estat Cap de gabinet del Conseller d’Agricultura, Directora del Programa de Política General de Muntanya i Directora General de Patrimoni Natural. També és membre del Consell Nacional de CDC i de CiU, portaveu del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Calella i Consellera del Consell Comarcal del Maresme a l’Àrea de Serveis a les Persones.  És secretària sectorial d'Infrastructures, Medi ambient i Habitatge de CDC. Actualment encapçala la llista de CiU al Senat a la properes eleccions per la província de Barcelona. En el seu bloc afirma que en cas de sortir com a senadora, compaginaria aquest càrrec amb el de Regidora del consistori calellenc "per defensar tots els projectes importants" per la ciutat, afegeix.

A què es dedica professionalment?
Professionalment soc funcionària de carrera de la Generalitat de Catalunya, en l’actualitat però estic d’excedència, per poder-me dedicar més intensament a les responsabilitats polítiques al Consell Comarcal.

I què li agrada més de la seva feina?
Planificar els principals reptes ha desenvolupar (implantació llei dependència, llei serveis socials, oficina habitatge)  i fer el seguiment molt directa del grau de compliment dels objectius.

I menys?
El “tempo” que a vegades les altres administracions t’imposen i que pot ocasionar més lentitud alhora d’aconseguir els objectius marcats.

Però la seva afecció, en realitat, és...
El Teatre. Una bona obra, uns bons actors i la força de la paraula, de la mirada, del gest. Per a mi és un plaer molt gran.

Com a persona, com es definiria?
Sensible, tossuda, energètica i molt fidel a la gent que estimo.

Llibre, pel·lícula i música preferida?
“Les dones i els dies” de Gabriel Ferrater, El Director d’Orquestra d’Andrei Wajda i la música depèn de l’estat anímic (Ovidi Montllor, Pablo Milanés, Enya, etc.).

L’esport que li agrada més és...
No practico cap, soc una mica desastre, en aquest sentit, ara bé a casa es viu molt el bàsquet doncs la meva filla és entrenadora i jugadora d’aquest esport.

Si tingués poder polític, què seria el primer que canviaria?
Caldria trobar un mecanisme de coordinació entre les diferents administracions per tal de poder treballar l’exclusió social de manera més efectiva. Massa sovint trobem imatges molt colpidores de situacions absolutament lamentables. Crec que encara no hem trobat la manera més eficaç per eradicar de debò aquesta qüestió tant important.

I si fos milionària, en què es gastaria els diners?
Tenir una vareta màgica que amb diners es pugui trobar solució a tot, això és molt utòpic. Però si de cop fos milionària faria una llista de gent propera aquí poder donar un cop de ma i facilitar-los-hi una mica la vida. Això ha de donar molta felicitat.

Un fet històric que l’hagi impressionat especialment?
Recordo molt bé la caiguda del mur de Berlín i tot el que representava. Em va emocionar molt i molt.

Qui és el seu heroi o la seva heroïna?
Miri, jo crec que cada dia hi ha moltes heroïnes i herois, ben anònims, però com més gran em faig més recordo la meva mare, com una lluitadora tenaç que va saber tirar endavant una família, en un context de moltes dificultats.

En una amistat què és el que valora més?
Lleialtat, i evidentment compartir en bona part valors essencials de la vida.

I en una parella?
Afegiria al que he dit, respecte a l’amistat, el fet de que sigui una persona sensible i compromesa amb els principals reptes que té la nostra societat.

Per què li agrada viure al Maresme?
És un tòpic, però és així , és la mesura exacte de poder tenir a l’abast, un bon paisatge, bones platges, bons restaurants, un microclima molt privilegiat. Que més volem ??

I què hi troba a faltar?
Que la Renfe funcioni millor i que finalment tota la qüestió de la mobilitat es resolgui, doncs hi han uns embussos considerables.

per Ramon Texidó

← Torna a l’hemeroteca