Mutilar les dones perquè no sentin plaer

Si enlloc de parlar de mutilar genitalment una dona es donés una altra barbàrie, com podria ser tallar el penis als homes perquè no sentissin plaer sexual en la seva vida, potser ni caldria fer articles, ni jornades de conscienciació, ni seguiments socials ni judicials; simplement perquè aquesta pràctica s'hagués diluït en la història d'un passat i una realitat anacrònica. Però estem parlant de dones, millor dit, de nenes; i no de casos excepcionals, sinó de milions de nenes de l'Àfrica Central que estan en risc de patir aquesta pràctica brutal.

La humanitat sembla que tingui inherents contínues i diverses aberracions, que afecten homes i dones, nens i nenes. Però si les víctimes són les dones, encara s'ha de lluitar més per abolir-les. Això passa amb l'ablació: amb una navalla, sense anestèsia, causant hemorràgies, infeccions i terribles dolors que duren anys, agafen les nenes i els fan un tall a la vulva per extirpar el clítoris i després les cusen deixant un espai per la penetració, a fi que mantinguin la possibilitat de reproduir-se, però anul.lant per sempre cap remota probabilitat de sentir plaer (i dic remota, perquè en aquestes condicions de submissió no m'imagino els seus companys amb cap preocupació per si elles arriben a l'orgasme o se senten més aviat com un objecte).

Això és l'opressió de la dona portada als extrems, la barbaritat humana traslladada a persones que formen part d'una mateixa comunitat o família, i que, en teoria, s'haurien d'estimar, respectar i protegir. Aquesta pràctica existeix avui, i cap moviment mundial fa res per evitar-ho. I pot existir també a casa nostra, ja que alguns pares i mares africans (per sort, només alguns) que viuen entre nosaltres, viatgen a l'Àfrica amb les filles i allà ningú les protegeix de que se'ls practiqui l'ablació. Per això és tan important el paper aquí dels serveis socials, sanitaris, policials i judicials per evitar-ho. I que aquests serveis no es sentin jutjats tampoc, perquè més val vigilar en excés, evitant que una nena viatgi al seu país si hi ha només un petit dubte que ho pugui patir, que no pas badar i que es faci un mal irreparable a una criatura innocent. 

L'ablació és un atemptat equivalent a qualsevol crim contra la humanitat i contra la infància. De cap manera es pot justificar per motius de cultura ni de religió. El portaveu d'una entitat africana maresmenca em remarcava no fa gaire que de cap manera l'Islam indueix a l'ablació i que cal que la pròpia comunitat africana que és contrària a aquesta pràctica s'impliqui per ajudar a acabar-ho, aquí i allà. Jornades com les que es faran a Calella aquest dissabte 9 de febrer són necessàries amb la implicació de totes les parts: occidentals i africans, homes i dones. Perquè tinguem també clara una cosa: cal evitar tota mena de prepotència o paternalisme occidental mirant a l'Àfrica, ja que la nostra realitat també és llastimosa, quan contínuament sabem de dones assassinades a mans de la parella o cremades vives, com fa poc a Madrid. 

Res apunta a un canvi radical en tot això: la política, les cultures i les religions necessitarien també d'una nova mirada, la mirada femenina que, acompanyada de la mirada sensata de molts homes –que també existeix, ajudaria a trobar una nova dimensió a la realitat de l’ésser humà, que pateix infinitat d'opressions i injustícies indiscriminades.

per Maria-Josep Hernàndez



← Torna a l’hemeroteca