dimecres, 28 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Mutilar les dones perquè no sentin plaer

Si enlloc de parlar de mutilar
genitalment una dona es donés una altra barbàrie, com podria ser tallar el
penis als homes perquè no sentissin plaer sexual en la seva vida, potser
ni caldria fer articles, ni jornades de conscienciació, ni seguiments socials
ni judicials; simplement perquè aquesta pràctica s’hagués diluït en la història
d’un passat i una realitat anacrònica. Però estem parlant de dones, millor dit,
de nenes; i no de casos excepcionals, sinó de milions de nenes de l’Àfrica
Central que estan en risc de patir aquesta pràctica brutal.

La humanitat sembla que tingui
inherents contínues i diverses aberracions, que afecten homes i dones, nens i
nenes. Però si les víctimes són les dones, encara s’ha de lluitar més per
abolir-les. Això passa amb l’ablació: amb una navalla, sense anestèsia, causant
hemorràgies, infeccions i terribles dolors que duren anys, agafen les nenes i
els fan un tall a la vulva per extirpar el clítoris i després les cusen deixant
un espai per la penetració, a fi que mantinguin la possibilitat de
reproduir-se, però anul.lant per sempre cap remota probabilitat de sentir plaer
(i dic remota, perquè en aquestes condicions de submissió no m’imagino els seus
companys amb cap preocupació per si elles arriben a l’orgasme o se senten més
aviat com un objecte).

Això és l’opressió de la dona
portada als extrems, la barbaritat humana traslladada a persones que
formen part d’una mateixa comunitat o família, i que, en teoria, s’haurien
d’estimar, respectar i protegir. Aquesta pràctica existeix avui, i cap
moviment mundial fa res per evitar-ho. I pot existir també a casa nostra,
ja que alguns pares i mares africans (per sort, només alguns) que viuen entre
nosaltres, viatgen a l’Àfrica amb les filles i allà ningú les protegeix de que
se’ls practiqui l’ablació. Per això és tan important el paper aquí dels
serveis socials, sanitaris, policials i judicials per evitar-ho. I que
aquests serveis no es sentin jutjats tampoc, perquè més val vigilar en excés,
evitant que una nena viatgi al seu país si hi ha només un petit dubte que ho
pugui patir, que no pas badar i que es faci un mal irreparable a una
criatura innocent. 

L’ablació és un atemptat equivalent a
qualsevol crim contra la humanitat i contra la infància. De cap manera es pot
justificar per motius de cultura ni de religió. El portaveu d’una entitat
africana maresmenca em remarcava no fa gaire que de cap manera l’Islam indueix
a l’ablació i que cal que la pròpia comunitat africana que és contrària a
aquesta pràctica s’impliqui per ajudar a acabar-ho, aquí i allà. Jornades com
les que es faran a Calella aquest dissabte 9 de febrer són necessàries amb la
implicació de totes les parts: occidentals i africans, homes i dones. Perquè
tinguem també clara una cosa: cal evitar tota mena de prepotència o
paternalisme occidental mirant a l’Àfrica, ja que la nostra realitat també
és llastimosa, quan contínuament sabem de dones assassinades a mans de la
parella o cremades vives, com fa poc a Madrid. 

Res apunta a un canvi radical en tot
això: la política, les cultures i les religions necessitarien també d’una nova
mirada, la mirada femenina que, acompanyada de la mirada sensata de molts homes
–que també existeix, ajudaria a trobar una nova dimensió a la realitat de l’ésser
humà, que pateix infinitat d’opressions i injustícies indiscriminades.


per Maria-Josep Hernàndez

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris