dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

No és país per a vells

no_es_pais.jpgNo és país per a vells
Cormac McCarthy
Mondadori

A El grau zero de l’escriptura afirma Barthes que “tota forma és
també valor; motiu pel qual, entre la llengua i l’estil, hi ha espai per un
altre realitat formal: l’escriptura. En tota forma literària, existeix
l’elecció general d’un to, d’un ethos si es vol, i és aquí on l’escriptor
s’individualitza clarament per que és on es compromet”. Aquesta setmana i
després d’haver vist No és país per a vells del germans Coen, he
decidit rellegir la novel·la de McCarthy en la que es basa la pel·lícula. Els
personatges de l’autor de La carretera i la trilogia de la frontera,
entre altres, són personatges escindits entre dos móns. És per això que a la
majoria de les seves novel·les l’acció és desenvolupa en la frontera entre
Mèxic i Estats Units, presentant uns personatges que situats en aquesta
frontera estan a mig camí entre la modernitat i la postmodernitat. Aquesta
fragmentació del subjecte és l’ethos que l’escriptura de McCarthy tracta amb un
llenguatge que, poc a poc, va deslliurant-se de grans artificis i que acaba
reclamant el mateix status per a la veritat que el que dona els pragmatisme
nord-americà, és a dir, que la veritat no es descobreix, sinó, més aviat, és
construeix.

La proposta de McCarthy està narrada bàsicament en tercera persona amb la
irrupció d’un narrador “intradiegètic” en la figura del sheriff Bell que dona
el peu de sortida anunciant des d’un principi quina és la posició que pren la
novel·la. Car ens adverteix que assistirem a l’exposició d’una persona sense
ànima, en una mena de testimoni de la falta se sentit que el sheriff Bell troba
al món. Efectivament, la novel·la ens parla com la vida està marcada per les
eleccions que fem i el silenci de les grans respostes que puguin explicar
l’atzar i la mort.

Dins els límits de la història, tot comença quan un dels personatges
principals, Moss, troba quan caçava al mig del desert, narcotraficants morts,
droga i una maleta carregada de diners. Quan tria quedar-se amb els diners tria
ser el protagonista d’una persecució que vertebra la proposta de McCarthy.
Així, l’assassí Chigurh l’anirà perseguint al llarg de la novel·la. Aquest
assassí sense ànima representaria aquesta falta de sentit al món, en tant que
moira sense pietat on només l’atzar semblaria tenir cabuda en la seva
explicació. Per altre banda, la figura del sheriff Bell, un home gran, és un
personatge que ve d’un altre món, d’una altre època, on la vida semblava tenir
sentit i que no és capaç, o més aviat no vol, copsar el sentit del que viu.
Així, cap al final de la novel·la ens parla d’un somni que és la expressió d’un
desig, constatant d’alguna manera el mateix que ens va advertir Harold Bloom
parlant del final de Blood Meridian, anunciant el desig de que algú
tornés a portar el foc prometaic als homes. D’aquesta manera, el sheriff somia
que ell i el seu pare caminen en mig d’una tempesta de neu. El seu pare porta
una mena de torxa, li passa al davant deixant-lo enrera. Tot i així, ell sap
que quan arribi al final, el seu pare l’esperarà amb el foc encès, expressant,
així, el desig de trobar sentit al final del camí. En un món on el sentit
sembla haver-se esvaït per les escletxes d’una realitat que no és pot copsar,
el que som és profetes d’un Déu inexistent.

per Diego Giménez

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris