dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Obama: l’acompliment del somni americà

No hi ha hagut
sorpreses i s’ha complert el gran somni americà: un home jove, negre, sorgit
aparentment del no-res, que s’ha creat a ell mateix, sense comptar amb el
recolzament de cap fortuna familiar, ha assolit la presidència el país més poderós
de la terra.

En contra dels que
s’han entestat en sostenir els descreguts països europeus, sempre a punt per a posar
en dubte i criticar qualsevol idea que arribi de l’altra banda de l’oceà, es
complirà aquell vell adagi que assegura que els Estats Units són el país de les
oportunitats i la superació personal. La terra de les promeses on tot és
possible i qualsevol pot arribar al capdamunt de tot, si és tenaç i hi esmerça
l’esforç suficient.

S’acomplirà aquell
antic mite que assegura que la major part dels milionaris van començar
repartint diaris per les voreres de les grans ciutats. Un mite que fins ara
havia estat motiu de befa constant entre els intel·lectuals europeus, sobretot
dels alineats a la suposada esquerra. Un mite que es mostrava cada any més utòpic
i irrealitzable, en comprovar-se que la immensa majoria dels polítics i dels
directius de grans empreses americanes havien d’afegir el distintiu “Jr” als
seus noms i cognoms per diferenciar-se dels seus pares i avis…

Finalment, el
senador de Chicago ha demostrat, no només que era possible, sinó perfectament
assolible. Més encara, que també ho era l’altre somni que semblava encara més
quimèric, el de la igualtat racial que havia predicat el malaguanyat Martin
Luther King: l’arribada d’aquell gloriós dia en que ningú, ni tan sols el
president dels Estats Units, no seria valorat pel color de la seva pell.

L’empenta, la
joventut, la força, l’eloqüència i el irresistible poder de convicció de Barack
Obama ho han fet possible. Ha seduït i enlluernat tothom amb el seu missatge
esperançador i engalanat de promeses. Ha aconseguit convertir en realitat i fer
creïbles els seus dos principals lemes de campanya: “Yes, we can” i “The
audacity of hope”. Ha reeixit a encoratjar la major part dels seus
compatriotes, tan necessitats de lideratge i de confiança, en aquests moments
tan crítics i decisius.

Ha convençut i
quasi encisat tothom, amb el seu carisma. No només als seus conciutadans, cada
dia més desencantats després del cúmul de desastres de Bush Jr, sinó de la major
part del món. Fins i tot el Vell Continent, sempre a frec de caure en
l’antiamericanisme, no ha pogut sostreure’s a la seva màgia quasi hipnòtica.
Europa tota sospira per la seva victòria, confiant cegament en que suposi la fi
de tots els mals, presents i futurs.

Obama ha esdevingut
l’home miracle, la gran esperança de la humanitat, el salvador que tothom
esperava. L’home que captiva, que quasi enamora. Que enlluerna amb la seva
abassegadora personalitat…

Un enlluernament de
magnitud tal que ha comportat que ningú no hagi gosat plantejar-se si és
acceptable que un candidat – i més si pretén presentar-se com d’esquerres –
s’hagi gastat 3,5 milions de dòlars diaris en anuncis televisius. O que s’hagi evitat
d’analitzar, amb el detall que convindria, alguns dels seus discutibles suports
a mesures ben poc progressistes aprovades pel senat nord-americà. O que s’hagi
decidit negligir i treure importància a algunes de les seves reveladores declaracions
sobre temes conflictius – Iraq, Israel i Palestina, despesa armamentística,
política exterior…  – que no convidaven
pas a l’optimisme o a l’esperança…

Si s’hagués fet, amb la cura i atenció que calia, potser la pregunta
clau que s’imposaria tota sola seria: verament és Obama l’home miracle? O, més
aviat, és l’home… miratge?

per Cesc Serrahima

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris