En el nostre món passen coses increïbles. Són, paradoxalment, les més quotidianes.
Per exemple, plou: suau o furiosament l'aigua cau del cel.
Per exemple, neva; cada vegada menys, sí, però de tant en tant neva. I no sé a vostè però a mi aquesta substància blanca em desconcerta.
I els petons? Què me'n diu dels petons? Aquest costum de succionar-nos els uns als altres amb els llavis; la manera, en fi, tan curiosa en que copulem.
I després hi ha les rebaixes i... les escales: aquesta forma tan inquietant en que es plega el terra quan menys t'ho esperes.
Intento no mostrar fascinació. Obro el paraigües o poso les cadenes al cotxe mostrant més contrarietat que sorpresa. Beso i em besen; em compro un abric al maig; a l'octubre congelo el besuc que soparé al Nadal.
En fi.
I el foc? Què me'n diu, doctor, del foc?
per Aster Navas | traducció: Adolfo Martín