Quan l'amor no és amor

La setmana passada, la policia local de Calella va enxampar l'autor d'una sčrie de pintades a moltes parets de la ciutat. El missatge "Te kiero Noe" podria aparentar la mostra incontrolada d'un amor sincer - perň incívic - d'un home que utilitzant pintura de color de rosa (com no?) volia impressionar la seva enamorada.

Doncs res més lluny de la realitat. Contra l'autor de les pintades hi pesa una ordre judicial d'allunyament que protegeix legalment a la seva exparella. Per tant, l'aparent innocčncia de les pintades pren una connotació molt diferent a la que pretén el seu autor.

En primer lloc, cal solidaritzar-se amb persones com la "Noe". Sense cončixer-la, ens podem atrevir a deduir que es tracta d'una persona que després de passar una etapa difícil de la seva vida ha decidit emprendre un nou rumb, probablement, amb no poques dificultats perň alhora amb moltes esperances. Com altres persones que han passat una situació similar, no demana massa; l'únic que vol és simplement que la deixin viure en pau la seva prňpia vida.

Fets com aquests ens recorden que l'amor té una profunditat que va molt més enllŕ de les formes. L'amor només existeix en dues direccions i qualsevol intent en forçar aquest sentiment no és amor, és una altra cosa. És veritat que somniar és molt maco i molt necessari. Perň els somnis, com tot, tenen el seu límit; i s'acaben just en el moment que poden fer malbé els somnis dels altres.

per Ramon Texidó



← Torna a l’hemeroteca