dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Sigur Rós: tradició i vanguardia

Sigur Rós -rosa de la victòria-, és un grup islandès que s’ha consolidat mundialment.
Està format per un guitarrista, un baixista, un teclista i un bateria. Van
formar-se al 1994; l’any 1999 editen Ágaetis Byrjun, un bon començament, i fitxen
per MCA.

La música i el país.

El seu pop experimental podria ser l’òpera del futur en estat embrionari.
El cantant té una veu agudíssima i, a vegades, canta en una llengua inventada
extreta de sons de l’islandès. Islandia és una illa volcànica, mítica, màgica i
misteriosa. Els cràters nevats, la lava il·luminant la nit, l’oceà…: un
invident pot veure aquests fenòmens naturals, 
escoltant la seva  música.

El directe.

El passat 13 de novembre van tocar al Sant Jordi Club.  El cantant i guitarrista de la formació es
doblegava,  i feia anar amún i avall un
arquet, per fer sonar la seva guitarra.

Van tocar una cançó de bressol i el silenci era tan gran que les
respiracions semblaven crits. Els teloners van sortir amb un instrument de
percussió i van tocar plegats. Una ombra volava i volava  pel damunt dels nostres caps: era l’esperit
del Timbaler del Bruc.

La llengua.

L’islandès és un idioma que entenen 300.000 mil persones a tot el món.  És pur fins a l’extrem que els nens poden
llegir les sagues que els vikings de Noruega i els celtes d’Irlanda i d’Èscocia
-primers colonitzadors de l’illa- van escriure al S. XII.  La música transmet un missatge que arriba,
encara que no es comprengui la lletra; 
la música pot generar nous parlants. El món és una paleta de colors i cantar
en la llengua pròpia del país –el català als Països Catalans o l’euskera a Euskal
Herria- és la manera més natural d’enriquir el nostre  planeta musical. 

Estaria bé que no es tornés a preguntar: perquè canteu en català?

per Raül Supervia

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris