Sigur Rós -rosa de la victòria-, és un grup islandès que s’ha consolidat mundialment. Està format per un guitarrista, un baixista, un teclista i un bateria. Van formar-se al 1994; l’any 1999 editen Ágaetis Byrjun, un bon començament, i fitxen per MCA.
La música i el país.
El seu pop experimental podria ser l’òpera del futur en estat embrionari. El cantant té una veu agudíssima i, a vegades, canta en una llengua inventada extreta de sons de l’islandès. Islandia és una illa volcànica, mítica, màgica i misteriosa. Els cràters nevats, la lava il·luminant la nit, l’oceà…: un invident pot veure aquests fenòmens naturals, escoltant la seva música.
El directe.
El passat 13 de novembre van tocar al Sant Jordi Club. El cantant i guitarrista de la formació es doblegava, i feia anar amún i avall un arquet, per fer sonar la seva guitarra.
Van tocar una cançó de bressol i el silenci era tan gran que les respiracions semblaven crits. Els teloners van sortir amb un instrument de percussió i van tocar plegats. Una ombra volava i volava pel damunt dels nostres caps: era l’esperit del Timbaler del Bruc.
La llengua.
L’islandès és un idioma que entenen 300.000 mil persones a tot el món. És pur fins a l’extrem que els nens poden llegir les sagues que els vikings de Noruega i els celtes d’Irlanda i d’Èscocia -primers colonitzadors de l’illa- van escriure al S. XII. La música transmet un missatge que arriba, encara que no es comprengui la lletra; la música pot generar nous parlants. El món és una paleta de colors i cantar en la llengua pròpia del país –el català als Països Catalans o l’euskera a Euskal Herria- és la manera més natural d’enriquir el nostre planeta musical.
Estaria bé que no es tornés a preguntar: perquè canteu en català?
per Raül Supervia