dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Solució precària a l’amor. Finestra avall.

Martín Campos Real tallà amb extrema cura
setze poemes d’amor a setze dels pètals d’una rosa vermella. Invertí en això dues agulles de plata i l’habilitat i la paciència que només l’amor embogit pot atorgar.

Regalà la rosa manuscrita a una noia d’ulls
diminuts, de la que era enamorat. Tan minúscules eren les ametlles fosques dels
seus ulls que ni tan sols es va adonar del revers que la flor posseïa i la va
col·locar amb força indiferència en un got de vidre blau.

Mentre es marcia, les lletres cicatritzaven
sobre el vellut vermell, fent-se cada vegada més evidents.

La noia, en veure la fosca serp que brodava
algun dels pètals va pensar que la flor tenia una rara infecció i la va llençar
per la finestra.

I de debò, la tenia.


per Alejandra Ligero | traducció: Adolfo Martín

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris